14 desembre 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

“La teologia de l’alliberament, avui” – Missatge del 33è Congrés de Teologia

El dia 8 de setembre es va cloure el 33è Congrés de Teologia organitzat a Madrid per l’Asociación de Teólogos y Teólogas Juan XXIII. Us oferim el missatge final del mateix.

MISSATGE DEL CONGRÉS

Del 5 al 8 de setembre hem celebrat a Madrid el 33 Congrés de Teologia sobre “La Teologia de l’Alliberament, AVUI”, que ha reunit mil persones procedents dels diferents països i continents en un clima de reflexió, convivència fratern-sororal i diàleg interreligiós, intercultural i interètnic.

1.- Vivim en un món greument malalt, injust i cruel, en què la riquesa es concentra cada vegada en menys mans i creixen les desigualtats i la pobresa. Entre 40.000 i 50.000 persones moren al dia per gana i guerres, quan hi ha recursos suficients per alimentar el doble de la població mundial. El problema no és, per tant, l’escassetat, sinó la competitivitat, l’acumulació desmesurada i la injusta distribució, generades pel model neoliberal. Els governants deixen que governin els poders financers i la democràcia no ha arribat a l’economia. La crisi europea actual té com a efecte el desmantellament de la democràcia.

2.- La crisi econòmica s’ha convertit en una crisi dels drets humans. Els anomenats eufemísticament “retallades” en educació i salut són, en realitat, violacions sistemàtiques dels drets individuals, socials i polítics, que havíem aconseguit amb tant d’esforç al llarg dels segles precedents.

3.- Però aquesta situació no és fatal, ni natural, ni respon a la voluntat divina. Es poden trencar les inèrcies canviant la nostra manera de viure, de produir, de consumir, de governar, de legislar i de fer justícia, buscant models alternatius de desenvolupament a l’adreça que proposen i practiquen no poques organitzacions avui al món.

4.- Aquests dies hem escoltat els testimonis i les veus plurals de les diferents teologies de l’alliberament, que es conreen en tots els continents i intenten col · laborar en la resposta als més greus problemes de la humanitat abans descrits: a Amèrica Llatina, en sintonia amb el nou escenari polític i religiós i amb les experiències del socialisme del segle XXI, en Àsia, en diàleg amb les cosmovisions orientals, descobrint-hi la seva dimensió alliberadora, a Àfrica, en comunicació amb les religions i cultures originàries, a la recerca de les fonts de la vida a la natura, a Europa, en diàleg i col · laboració amb els moviments socials.

5.- Hem comprovat que la teologia de l’alliberament (TA) segueix viva i activa davant els intents del pensament conservador i de la teologia tradicional de condemnar-la i donar-la per morta. La TA és històrica i contextual i es reformula en els nous processos d’alliberament a través dels subjectes emergents de transformació: dones discriminades que prenen consciència del seu potencial revolucionari; cultures altre temps destruïdes que reivindiquen la seva identitat; comunitats camperoles que es mobilitzen contra els tractats de Lliure Comerç; joves indignats, als que se’ls nega el present i se’ls tanca les portes del futur; naturalesa depredada, que crida, pateix, es rebel · la i exigeix respecte; migrants maltractats que lluiten per millors condicions de vida, religions indígenes i afrodescendents que reneixen després de segles de silenciament.

6.- La TA és teologia de la vida, que defensa amb especial intensitat la vida més amenaçada, la dels empobrits, que moren abans de temps. Fa realitat les paraules de Jesús de Nazaret: “He vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir”. Crida a descobrir Déu en els exclosos i crucificats de la terra: aquesta és la missió fonamental de les Esglésies cristianes, de la qual han estat molt allunyades.

7.- Els reformadors religiosos han obert i segueixen obrint camins de compassió i alliberament integral, que s’han de traduir política, social i econòmicament en cada moment històric, de manera especial Siddharta Gautama el Buda i Jesús de Nazaret, el Crist (tema de l’última conferència del Congrés).

8.- Denunciem la manca d’ètica en les polítiques governamentals que presenten les retallades com reformes necessàries per a la recuperació econòmica. La nostra denúncia s’estén als bancs, les multinacionals i els poders financers com a veritables causants de l’actual crisi en connivència amb els governs que ho permeten. Vam optar per un altre model econòmic els criteris siguin el principi del bé comú, la defensa dels béns de la terra, la justícia social i el compartir comunitari.

9.- Denunciem l’ús de la violència, el militarisme, l’armamentisme i la guerra com a formes irracionals i destructives de solució dels conflictes locals i internacionals, de vegades justificats religiosament. Optem per un món en pau, sense armes, on els conflictes es resolguin per la via del diàleg i la negociació política. Donem suport a totes les iniciatives pacífiques que vagin en aquesta direcció, com la jornada de dejuni i oració proposada pel papa Francesc. Rebutgem la teologia de la guerra justa i ens comprometem a elaborar una teologia de la pau.

10. Denunciem el racisme i la xenofòbia, que es manifesta de manera especial en les lleis discriminatòries, en la negació dels drets dels immigrants, en el tracte vexatori a què són sotmesos per les autoritats i en la falta de respecte al seu estil de vida , cultura, llengua i costums. Optem per un món sense fronteres guiat per la solidaritat, l’hospitalitat, el reconeixement dels drets humans sense discriminació i de la ciutadania-món davant de la ciutadania restrictiva vinculada a la pertinença a una nació.

11. Denunciem la negació dels drets sexuals i reproductius i la sistemàtica violència contra les dones: física, simbòlica, religiosa, laboral, exercida per l’aliança dels diferents poders: lleis laborals, publicitat, mitjans de comunicació, governs, empreses, etc. Aquesta aliança fomenta i reforça el patriarcat com a sistema d’opressió de gènere. A la discriminació i el maltractament a les dones tenen una responsabilitat no petita les institucions religioses. La teologia feminista de l’alliberament intenta respondre a aquesta situació reconeixent a les dones com a subjectes polítics, morals, religiosos i teològics.

12. Demanem la immediata suspensió de les sancions i la rehabilitació de totes les teòlegs i els teòlegs represaliats (dels que han vist les seves obres prohibides, condemnades o sotmeses a censura, dels que han estat expulsats de les seves càtedres, d’aquells a qui se’ls ha retirat el reconeixement de “teòlegs catòlics”, dels suspesos a divinis, etc.), sobretot durant els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI, que van ser especialment repressius en qüestions de teologia moral i dogmàtica, en la majoria dels casos per la seva vinculació amb la teologia de l’alliberament i fins i tot per seguir les orientacions del Concili Vaticà II. Aquesta rehabilitació és exigència de justícia, condició necessària de la tan esperada reforma de l’Església i prova de l’autenticitat de la mateixa. Reivindiquem, al seu torn, dins de les esglésies, l’exercici dels drets i llibertats de pensament, de reunió, d’expressió, de càtedra, de publicacions, no respectats amb freqüència, i el reconeixement de l’opció pels pobres com a criteri teològic fonamental.

Amb Pere Casaldàliga afirmem que tot és relatiu, inclosa la teologia, i que només són absoluts Déu, la fam i l’alliberament.

Madrid, 8 de setembre de 2013

Comentaris

  1. A. Ferret A. Ferret diu:

    Molt bé i molt alliberador. Desgraciadament, en la traducció s’han esllavissat alguns errors: en el punt 3, l’expressió “a l’adreça” ha de ser “en la direcció”; en el punt 8, l’expressió “Vam optar per un altre…” ha de ser “Optem per un altre…”; en el punt 12, l’expressió “de totes les teòlegs” ha de ser, naturalment, “de totes les teòlogues”; i, finalment, l’expressió “prova de l’autenticitat de la mateixa” ha de ser “prova de la seva autenticitat”.

Opina

*

Translate »