24 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

L’arquebisbe Pujol obre la porta a una possible declaració de perdó

Nota de premsa

15 d’octubre de 2013 – 19.20 hores
VALORACIÓ D’ESGLÉSIA PLURAL DE LES PARAULES DE L’ARQUEBISBE PUJOL SOBRE LA POSIBILITAT D’UNA DECLARACIÓ DE PERDÓ PER PART DELS BISBES DE CATALUNYA.
Si la Conferència Episcopal Tarraconense dóna aquest pas, estem convençuts que el conjunt de l’Església catalana en sortirà beneficiada i rebrà el reconeixament per part de la gran majoria de la societat. En canvi si no el fa, o és limiten a fer un gest difós i tímit, s’incrementarà la percepció que l’Església és una institució massa lligada a interessos particulars i amb poc coratge per denunciar la injustícia.
Una declaració formal, i solemne, contundent i sincera, situaria l’Església catalana en la línia del que el papa Francesc demana a la jerarquia i al conjunt de fidels. Ell, el setembre de 2000, com a arquebisbe de Buenos Aires, va impulsar una declaració solemne sobre els errors comesos durant la dictadura militar, en la que van participar la majoria de bisbes de l’Argentina.
Segons sembla, com recull avui el diari El Periódico, que l’arquebisbe Pujol està decidit a promoure alguna mena de gest de l’episcopat català respecte la participació de l’Església durant la Guerra Civil i els anys de dictadura franquista. Aquest no ha estat l’únic comentari que ha fet el prelat de Tarragona i president de la conferència Episcopal Tarraconenese. Segons ell mateix reconeix s’ha vist desbordat per les moltes crítiques que s’han fet a l’acte de beatifiació del diumenge, en elles la d’Església Plural i altres col·lectius cristians. Jaume Pujol demostra que és un bisbe sensible a la veu de la gent, al patiment. És un bisbe honest i per tant els seus gestos immediats han estat de recollir el repte i obrir aquest debat en el si de l’episcopat català.
Si finalment la Tarrraconense es decideix per actuar d’acord amb el més bàsic de l’anunci de Jesús, serà un pas molt important de cara a millorar ostensiblement la imatge de l’Església en el si de la societat. Un gest que la ciutadania en general i la gran majoria de fidels valorarà com cal, o sigui, com la voluntat decidida de trencar amb un passat de connivència amb les ideologies i estrats socials que li eren més beneficiosos.
No ha de ser un gest qualsevol, ni tampoc un declaració genèrica i difosa, ni molt menys intentar justificar-se, ni voler rebre la comprensió de la societat apel·lant a lo molt que fa l’Església per les persones. Cada cosa al seu lloc. Si els bisbes catalans es deixen vencer per la por, per la supèrvia, o per les pressions que puguin rebre, el gest no serà efectiu. Faran el ridícul i la societat rebutjarà el gest.
El gest que facin ha de ser formal, solemne, clar, coratjós i complert. Una declaració de culpa i una petició de perdó, en el marc d’una cerimònia ad-hoc en un lloc emblemàtic, o aprofitant un acte important.
L’actual papa Francesc, quan era arquebisbe de Buenos Aires, en el 2000, va impulsar una contundent declaració de perdó per les implicacions de l’Església en els crims de la dictadura militar. Per què els bisbes de Catalunya no haurien de fer el mateix?
Amb aquest gest, que tant de bo sigui realitat ben aviat, l’episcopat català es situaria de ple en la línia que el papa Francesc reclama per als bisbes i en general per a tota l’Església.
Església Plural 


 
  Amb el prec que en feu difusió, us avancem el nostre agraïment.
Josep Torrens – Responsable de comunicació i portaveu.
Església Plural està formada per cristians i cristianes de base, provinents de diferents àmbits de l’Església de Barcelona, amb voluntat de constituir-se en punt de trobada d’aquelles persones, grups i entitats que comparteixen la necessitat de trobar un espai comú que, independentment de les activitats que cadascú fa en el seu entorn concret, ajudi a entrelligar inquietuds, informació i propostes entre els qui pretenem una Església més plural i pròxima a les necessitats de les persones de la nostra època.

Església Plural aposta per l’ús d’Internet com a mitjà d’intercomunicació i de difusió dels continguts, campanyes i notícies que poden tenir interès pels objectius que ens proposem i edita setmanalment nous continguts que publica en la pàgina web www.esglesiaplural.cat i que arriben a més de 10.000 persones d’arreu dels Països Catalans que s’hi han registrat.

Apartat de correus 89115 – 08080 Barcelona
www.esglesiaplural.cat – info@esglesiaplural.cat
Inscrita en el Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 27954/B NIF. G63266670

Els objectius d’Església Plural són:

1. Oferir un espai de diàleg i de participació que faci possible un nou marc de relacions eclesials on s’accepti i es posi en pràctica la corresponsabilitat, la diversitat i la pluralitat. Un espai creat des de la llibertat responsable que brolla de l’Evangeli i des del fet de no estar vinculats a cap institució eclesial que pugui mediatitzar la nostra actuació.

2. Impulsar la coordinació entre aquelles persones, grups i entitats que treballen per un model d’Església oberta i plural per tal que la nostra veu tingui ressò i tots els fidels i els ciutadans en general puguin percebre els diferents rostres de l’Església.

3. Comunicar i posar a l’abast del màxim nombre de persones, tota la informació i opinió que es produeix: notícies d’església: local o d’arreu del mon; escrits, actes i tota mena d’iniciatives que ens ajudin a adonar-nos, que malgrat les dificultats, l’Esperit actua en la vida de la base de les Esglésies.

 

 

 

Comentaris

  1. Si la nota d’ahir de la Tarraconense és el “gest” que demanava l’ arquebisbe Pujol, més val que no l’haguessin fet

    El Nano de Sants

  2. El Nano de Sants diu:

    En la roda de premsa del dia 14 analitzant l’afcte del dia anterior va dir : ” que estava molt sorprés” per les crítiques rebudes , va aconfirmar a EL PERIODICO que posarà sobre la taula la qüestió i la possibilitat que es faci ” algun tipus de gest ” en la propera C. Episcopal Tarraconense -que ell presideix i que agrupa les 10 diòcesis catalanes-, els dies 30 i 31 d’octubre.

    Esperarem el gest però tinc poca confiança, doncs han tingut més de 70 anys per fer-ho i MAI -excepte el bisbe Camprodon a Girona va demanar perdó dues vegades públicament – cap bisbe ni cap Conferència Episcopal ho han fet… i van dient que ho faci el govern !!; ells es veuen que no van tenir cap responsabilitat d’aquest fets !

    • Yo creo que es muy importante que la Iglesia como institución,pero en bloque,no como obispos aislados,debe pedir perdón,aunque últimamente me he enterado que los máximos responsables(y los que nos sentimos republicanos en general)también deberían pedir perdón y parece que nunca lo han hecho.Estoy pasando a la Revista mallorquina ” Temps de la Memoria ” los recuerdos de mi madre,pero en particular lo que escribió sobre los horrores que hicieron en el levante español los anarquistas.Lo cierto es que aunque no me lo han dicho de palabra, se sienten incómodos y me han lanzado algunas indirectas,aunque considero que la verdad ha de decirse cueste lo que cueste.Para el último número ya no me llamaron pidiéndome el artículo(aunque curiosamente mi madre ya no se refiere a matanzas sino a un viaje que hicieron creo que a Calatayud parea visitar a un hijo prisionero del franquismo(en mi familia perdimos a un hermano de mi madre y a mi padre en el frente de Extremadura).Repito,también por parte de la República también se debe pedir perdón y no excusarse con que “se les fue de las manos el control ” de tantos asesinatos que se cometieron;p.ej.al cura que me bautizó que era de Castalla ( Alicante) lo mataron poco después,junto a su hermana que no quiso separarse de el,según cuenta mi madre.
      Y nada más un crimen es un crimen,venga de la derecha(que considero mucho peor,porque eran gente que decían creer en Dios ) o de la izquierda (mucha ignorancia y odio a la Jerarquía que casi siempre estaba de parte de los ricos).Mi padre murió como republicano pero lo único que he leído de el son beaterías y oraciones que le enseñaba su madre…en el fondo muchos mandamientos de la Santa Madre Iglesia,pero poca implicación en la docytina del Maestro de Nazaret.Eso es lo que hemos recibido los cristianos católicos y yo,menos mal que el Señor me llevó por otros caminos y me dí cuenta a tiempo que no tenía que seguir en esa estructura jerárquica que tanto mal nos hizo;esperemos que este Papa lo enmiende y vuelva la verdadera doctrina a su cauce,en vez de tanto dogma como venido por hilo directos desde el ciel hasta el romano pontífice ¡cuánto daño nos ha hecho esa iglesia !.

  3. A. Ferret A. Ferret diu:

    Molt bé, i tant de bo… Però ens quedem sense saber quines paraules va dir l’arquebisbe Pujol.

  4. En català tenim una dita que diu “Quan era mort el combregaren ” …encara que més val, que tard que mai !

    El Nano de Sants

Opina

*

Translate »