23 maig 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Les dotze “roucades” d’un cardenal apocalíptic

Rouco Varela té una visió numantina de la religió i d’Espanya. Exigia una nova evangelització a cop de púlpit i de BOE. Heus aquí algunes de les seves frases cèlebres.

Font: Público, 28/08/2014

El cardenal Antonio María Rouco Varela sempre està a la foto. Es miri per on es miri a través de la càmera, té aquesta capacitat de situar-se allà, al centre de l’acte, i saludar al poder, terrenal i polític. És com Wally, en versió eclesial.

Sempre en primera línia, i sempre exhibint els seus poders davant els seus homòlegs: els ‘kikos’, que l’han seguit com estela d’un cometa allà on hi hagi un acte de masses i es precisi ensenyar múscul espiritual.

Però el poderós arquebisbe de Madrid va perdre força amb l’arribada del Papa Francesc. Fins el punt que es va assabentar per la premsa del nom del seu successor al capdavant de la diòcesi de Madrid: Carlos Osoro, actual vicepresident de la Conferència Episcopal.

Fins a l’arribada del nou papa, Rouco era qui manava amb mà fèrria a Madrid, i en els nomenaments dels bisbes. Rouco es va assabentar el passat 26 de juliol, l’endemà que estigués en l’ofrena de Felip VI a Santiago de Compostela, on va estar a primera fila, sota el paraigua que era l’eclesiàstic de major rang. El Papa li va enviar al nunci, l’arquebisbe Fratini, qui va agrair els seus serveis i va acceptar la jubilació de l’actual president de la Conferència Episcopal. Ell aspirava a seguir fins al 2015.

Les seves ‘roucades’ passaran a la història. Són fruit d’una visió numantina de la religió i d’Espanya com a reserva espiritual d’occident. Aquesta obstinació del cardenal, exigent d’una “nova evangelització” a cop de púlpit i de Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), ha aportat grans moments d’estupor i indignació a la societat. Heus aquí una dotzena:

1. Va foragitar a desnonats de la catedral de l’Almudena. Va passar a finals de juny de 2012, al cardenal Rouco no li va tremolar la mà a l’hora de cridar a la policia perquè desallotgés un grup de persones que s’havia tancat a la Catedral de l’Almudena per cridar l’atenció sobre “la gran estafa hipotecària “i el drama social dels desnonaments.

Mesos més tard, quan ja el drama s’havia estès com un càncer i va ocupar les portades dels telenotícies ja que una dona s’havia llançat al buit instants abans de ser desnonada, el cardenal va demanar una solució “justa, equitativa i solidària” a “l’angoixant” problema dels desnonaments.

2. La crisi econòmica és per “l’oblit de Déu”. Ni els bancs, ni les bombolles, ni l’avarícia dels poderosos enriquits a l’empara del BOE i dels favors polítics. Rouco va defensar que la crisi es deu al “oblit de Déu”. “Les causes no són de caràcter exclusivament econòmic ja que en el seu origen també hi ha causes de naturalesa ètica, moral i espiritual”. Amb les retallades i ajustos posats ja en marxa, va demanar “esperit de sacrifici” per afrontar-los.

3. El 15-M està format per joves amb ‘vides trencades’. Va arribar a explicar el moviment d’indignats del 15-M com a fruit del “oblit de la tradició cristiana”, que impacta en els joves, “com estem veient aquests dies amb el fenomen del 15-M de la Puerta del Sol”. I com “no coneixen Crist”, “es troben amb les seves vides trencades”: si “les solucions temporals i materialistes no funcionen, com no estan funcionant, el fracàs està servit, i la revolta també, i el desconcert encara més”.

4. Mirar a l’interior, i no en el “botellón”. Rouco Varela va carregar contra el “botellón” per assenyalar que els joves espanyols que el practiquen han de tornar la seva mirada a l’interior i a Déu perquè “en el fons de la seva ànima” tenen una vida d’amor i oració.

5. Joan Carles I, font d’inspiració. Carta de felicitació de Rouco Varela dirigida al llavors rei amb motiu del seu 75 aniversari, allà per gener de 2013: “En un moment ple de no poques i serioses dificultats de divers ordre, Espanya pot trobar en els anys del vostre regnat motius d’inspiració per mirar endavant amb fortalesa “…

6. Internet propaga fórmules de vida “menys d’acord amb la dignitat humana”. Internet i les xarxes socials tampoc es van lliurar de les seves crítiques. Reconeix que són instruments “poderosíssims” per informar i comunicar esdeveniments mundials, però també propaga fórmules de vida “menys d’acord amb la dignitat humana” que exposen els joves al “tot val”, a la vida “virtual” que ofereixen les xarxes socials ia la “incertesa”.

7.- L’avortament i el matrimoni homosexual són “lleis injustes”. Rouco està molt content amb la contrareforma que pretén el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, davant de la “pràctica permissiva de l’avortament”. L’arquebisbe agrada d’alertar sobre la cultura “postcristiana” que afecta Espanya, amb una “crisi profunda” del matrimoni i la família i els reptes per a la protecció de la vida.

I sol lamentar-se del “egoisme, que triomfa a la vida matrimonial i familiar d’Espanya potser com en cap altre camp de les relacions socials”, davant del que insta combatre mitjançant l’educació, la formació catòlica i l’atenció pastoral. Una família “greument ferida, a Espanya i al món, per l’individualisme hedonista i el positivisme jurídic, als quals ha conduït l’allunyament de Déu i de la veritable humanitat”.

8. Els gais en general. Al matrimoni homosexual, i als gais en general, ha repartit estopa sempre que ha pogut. Així, dies després que el Constitucional donés el seu vistiplau al matrimoni homosexual, Rouco advocava per donar a tots els nens, “amb efectivitat jurídica i social”, la seguretat de poder comptar i viure “amb el seu pare i amb la seva mare, en la mesura del realment possible “. Així mateix, instava a la unitat entre el pare i la mare i entre els pares i els fills; la possibilitat de tenir-los i criar-los física, psicològica i espiritualment, “en la seva dignitat de fills de Déu”.

9.- “Dret primari i intocable” a estudiar religió a les escoles públiques. En l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero. Rouco va acusar el Govern socialista de discriminar l’assignatura de religió i va qualificar d ‘”herois” als alumnes que la triaven en les escoles públiques. El “dret a rebre formació religiosa a l’escola és primari i intocable, és anterior a l’Estat i no es pot privar ni retallar, ni a l’escola pública ni a la concertada”, ha sentenciat.

10.- “Preguem perquè els governants tinguin una consciència moral”. Va passar durant la presentació de la primera encíclica del Papa Francisco, Lumen Fidei. A preguntes dels periodistes, Rouco va destacar que l’església demana tots els diumenges “perquè els governants encertin, perquè la seva consciència sigui el més afinada i moral i espiritualment precisa, el més justa i més solidària possible, però d’aquí no podem passar ”

11.- “Possible ruptura de la unitat d’Espanya”. Rouco Varela va utilitzar la inauguració de la CIII assemblea plenària de la Conferència Episcopal, del passat gener, per defensar el dret a la vida, la família tradicional i la unitat d’Espanya, en referència al debat sobiranista català. Va destacar el “agreujament” del problema de la “possible ruptura de la unitat d’Espanya”. I va alertar del “pobre” nivell intel · lectual del discurs públic, afectat pel “relativisme i emotivisme”.

12.- Guerra Civil. Una altra volta de rosca va ocórrer en el funeral d’Adolfo Suárez. Va aprofitar l’homilia per advertir a les autoritats que havien de superar actituds que “poden causar” una guerra civil i que seguissin l’exemple de l’expresident i artífex de la Transició.

Aquesta frase apocalíptica, pronunciada l’abril passat, va suposar el colofó de l’era Rouco en el catolicisme espanyol.

Opina

*

Translate »