22 octubre 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Les respostes de la Conferència Episcopal Tarraconense als temes de la societat catalana

SILENCI, SILENCI, SILENCI…

Davant la precarització laboral, la retallada de drets, l’atur…..

SILENCI

Davant l’empobriment generalitzat de la població i l’enriquiment de les minories dominants…

SILENCI

Davant els atacs a la llengua catalana, fonament de la nostra cultura i signe de la identitat com a poble….

SILENCI

Davant la propera campanya electoral per les institucions europees….

SILENCI

Davant els abusos de les elits financeres i les repercussions en les famílies per desnonaments i endeutament de per vida….

SILENCI

Davant la incomprensió i els atacs sistemàtics a Catalunya per part de la Conferència Episcopal Espanyola i els seus mitjans de comunicació….

SILENCI

Davant la manca de futur per a la nostra joventut….

SILENCI

Davant el deteriorament democràtic que pateix l’Estat, el descrèdit de les seves institucions més importants i la corrupció de gran part de la classe política….

SILENCI

Davant el tracte inhumà a que l’Estat sotmet a les persones immigrants, tant les que ja estan dins d’Espanya com a les que volen entrar….

SILENCI

Davant els anhels, la il·lusió i l’esperança que genera en una gran majoria del poble català el procés per la consulta sobre el seu futur polític…

SILENCI

Des de fa alguns anys la Conferència Episcopal Tarraconense ha deixat d’existir com a eina de dinamització de l’Església catalana i com a veu institucional enmig de la societat. Un èxit dels Rouco, Carles, Martínez Camino i de tots aquells que tant han treballat per aquesta irrellevància d’aquest òrgan de treball pastoral conjunt de les diòcesis catalanes que tants fruits va donar durant la dècada dels 70 i dels 80 del segle passat. Aquests personatges han estat els estrategues de la dissolució de  la unitat pastoral catalana, però els bisbes actual en són els causants per no voler prendre’n el lideratge. Catalunya i l’Església com a part d’aquesta societat viu moments molt importants, la ciutadania, especialment els sectors populars pateixen les conseqüències d’una estratègia criminal de les classes dominats per apoderar-se de la màxima riquesa i poder, amplis sectors de la societat, la política i l’església de base treballen per construir alternatives, denunciar els abusos i pal·liar els efectes, mentre, la jerarquia eclesiàstica calla…i qui calla, avui més que mai, consenteix.

JT.

 

Comentaris

  1. De fet es tracta d’una política eclesiàstica ben definida. Avui en dia la meitat dels bisbes de Catalunya són d’ascendència valenciana o, sinó, d’absoluta obediència a Rouco i cia. Recordar que el card. Carles va fer-se enterrar a València, per mostrar el seu menyspreu pel cap i casal del nostre país, una vegada més.
    Els objectius eren, per una banda, desconnectar una Església a Catalunya del poble i de les seves aspiracions.
    Per l’altra, crear una eclesiogènesi sobre uns nous fonaments, com si aquí es pogués fer un altre Madrid o un altre Toledo hiperretrògrada.
    Quin ha estat el resultat? La desafiliació creixent del poble envers la jerarquia, la baixada en picat de les vocacions i l’entrada en fallida econòmica, com han fet a València, a Madrid i en general, a la marca Espanya.
    La diferència entre un cardenal i un tren és que el segon, quan descarrila, s’atura.
    Aquest ha estat el resultat, en breu, de la política eclesiàstica de Madrid amb Catalunya.
    Mirem que no ens clavin cap més gol. Ja n’hi ha prou.

    Bon estiu.

  2. A. Ferret A. Ferret diu:

    Aquest silenci és una mena de complicitat. Hi ha un lloc de la Bíblia (no sé quin) que diu, més o menys: perquè sou tebis, us vomitaré. Cal, doncs, canviar els bisbes. S’hauria de fer una campanya, en aquest sentit.

Opina

*

Translate »