15 octubre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Les tres germanes ens porten de la mà a la meta

LES TRES GERMANES ENS PORTEN DE LA MÀ A LA META

Dijous Sant, 29 de març del 2018
Josep M. Balcells, escolapi

Péguy així les anomena en el seu poema “El pòrtic del misteri de la segona virtut”. Es tracta de les tres virtuts teologals, Fe, Esperança i Caritat. Destacant el paper de l’Esperança sobretot.

La nostra quaresma acomplerta ens deixa a les portes de la celebració del Tridu Pasqual. Arribem amb el goig d’haver fet camí sota l’alè de l’Esperit Sant el qual, essent l’ànima de l’Església, ens ha portat a noves intuïcions i experiències espirituals sobre els misteris del Crist, precisament en el moment decisiu del que Ell mateix anomena la seva “Hora”, que redundantment és també la nostra.

Vincularem cada dia del Tridu amb una de les tres virtuts teologals, Aquestes “fonamenten, animen i caracteritzen l’acció moral del cristià. Informen i vivifiquen totes les virtuts morals. Són infoses per Déu a l’ànima dels fidels per fer-los capaços d’actuar com a fills seus i merèixer la vida eterna. Són la penyora de la presència i de l’acció de l’Esperit Sant en les facultats de l’home”. “Les virtuts teologals es refereixen directament a Déu. Disposen els cristians a viure la relació amb la Santíssima Trinitat. Tenen Déu U i Tri per origen, per motiu i per objecte”.

Comencem, doncs, pel Dijous Sant, precisament emmarcat per aquesta proclamació de l’evangelista Joan, que ens diu que Jesús havent estimat de sempre els “seus”, en l’escena del Darrer Sopar “els va estimar fins a l’extrem”. No sabem ben bé què volen dir aquestes paraules inefables, mai dites abans. Meravella fora de tota ponderació. Només Déu-Home pot estimar d’aquesta manera. Restem emmudits i en adoració…

En la seva encíclica “La llum de la fe” el papa Francesc ens posa aquest lema inspirador com cap altre: “Hem cregut en l’Amor” (1 Jn 4, 16) que respon a les paraules de Jesús: “Jo sóc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui creuen en Mi no es quedi a les fosques”. Segueix el papa: “El qui creu hi veu; hi veu amb una llum que il·lumina el camí, perquè ens arriba a nosaltres des del Crist ressuscitat, estel del matí que no té posta”. I hi afegeix: “La fe neix del trobament amb el Déu viu, que ens crida i ens revela el seu amor, un amor que ens precedeix i en el qual ens podem recolzar per tal d’estar segurs i construir la vida. Transformats per aquest amor, rebem uns ulls nous, experimentem que en Ell hi ha una gran promesa de plenitud i se’ns obre la mirada al futur. És la llum d’una memòria fundant, la memòria de la vida de Jesús, on el seu amor s’ha manifestat totalment fiable, capaç de vèncer la mort. Al mateix temps, com que Jesús ha ressuscitat, ens atrau més enllà de la mort, la fe és llum que ve del futur, que ens desvela vastos horitzons i ens duu més enllà del nostre “jo” aïllat, cap a la més àmplia comunió”. Ara, doncs, és l’hora nostra de fer aquesta declaració de principis, justament acabades les paraules de les consagracions del pa i del vi. Exclamem en aquesta professió pasqual anticipada: “Proclamem de misteri de la fe:Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús. Siguem ben conscients del que contundentment afirmem. Subratllem la significació de cada verb. Aquest és el moment més important de la nostra celebració de Dijous Sant. Fem-ho com si fos nova totalment. Per tal d’arribar a aquesta declaració és per a què hem fet el camí quaresmal. Efectivament, afegeix Francesc, que així ens “confirma els germans” en l’incomparable tresor de la Fe, que Déu dóna com a llum sobre el camí de tot home. En la Fe, do de Déu, virtut sobrenatural infosa per Ell, reconeixem que ens ha estat donat un gran Amor, que ens ha estat adreçada una Paraula bona, i que, si acollim aquesta Paraula, que és Jesucrist, Paraula encarnada,- l’Esperit Sant ens transforma, il·lumina el nostre camí cap al futur i dóna ales a la nostra esperança per a recórrer-lo amb alegria”.

“La fe, en tant que associada a la conversió, és oposat a l’idolatria, és separació del ídols per a tornar al Déu viu, mitjançant un trobament personal. Creure significa confiar-se a un amor misericordiós, que sempre acull i perdona, que sosté i orienta l’existència, que es manifesta poderós en la seva capacitat d’adreçar les coses nostres de la nostra història. La fe consisteix en la disposició per a deixar-se transformar una vegada i altra per la vida de Déu. Heus ací la paradoxa: en el continu girar-se cap al Senyor, l’home troba un camí segur que l’allibera de la dispersió a què el sotmeten els ídols”. “No hi ha garantia més gran que Déu ens pugui donar per assegurar-nos el seu amor, com recorda sant Pau (cf. Rom 8, 31-39). La fe cristiana és, per tant, Fe en l’Amor ple, en el seu poder eficaç, en la seva capacitat de transformar el món i il·luminar el temps. “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut”. La Fe reconeix l’amor de Déu manifestat en Jesús com el fonament sobre el qual s’assenta la realitat i el seu destí últim”.

La major prova de la fiabilitat de l’amor de Crist es troba en la seva mort pels homes. Si donar la vida pels amics és la demostració més gran d’amor (Jn 15, 13), Jesús ha ofert la vida per tots, també pels qui eren els seus enemics, per tal de transformar els cors”. “La nostra cultura ha perdut la percepció de la presència de Déu i de la seva acció en el món. Els cristians, en canvi, confessem l’amor concret i eficaç de Déu, que actua veritablement en la història i en determina el destí final, amor que es deixa trobar, que s’ha revelat en plenitud en la passió, mort i resurrecció de Crist.

“Per tal que poguéssim conèixer-lo, acollir-lo i seguir-lo, El Fill de Déu ha assumit la nostra carn, i així la seva visió del Pare també s’ha realitzat a la manera humana, mitjançant un camí i un recorregut temporal. La fe cristiana és fe en l’encarnació del Verb i en la seva resurrecció en la carn; és fe en un Déu que s’ha fet tan proper que ha entrat en la història. La fe en el Fill de Déu fet home en Jesús de Natzaret no ens separa de la realitat, sinó que ens permet de captar-ne el significat profund, descobrir fins a quin punt Déu estima aquest món i con orienta incessantment cap a ell; i això porta el cristià a comprometre’s, a viure amb major intensitat encara el camí sobre la terra”.

“Sant Pau ens ha deixat en els seus escrits una descripció de l’existència creient. El qui creu, acceptant el do de la fe, és transformat en una criatura nova, rep un nou ésser; en ésser filial que el fa fill en el Fill. “Abbà, Pare” és la paraula més característica de l’experiència de Jesús, que esdevé el nucli de l’experiència cristiana (cf. Rom 8, 15) La vida en la fe, en tant que existència filial, consisteix a reconèixer el do originari i radical que hi ha a la base de l’existència de l’home i pot resumir-se en la frase de sant Pau als Corintis: “Tens res que no hagis rebut?”.

La veritat que la Fe ens desvela està centrada en el trobament amb el Crist, en la contemplació de la seva vida, en la percepció de la seva presència. Van veure Jesús ressuscitat amb els seus propis ulls i cregueren, és a dir, pogueren penetrar en la profunditat d’allò que veien per tal de confessar el Fill de Déu, assegut a la dreta del Pare. Solament així, mitjançant l’encarnació, compartint la nostra humanitat, el coneixement propi de l’amor podia arribar a plenitud. Quan trobem la llum plena de l’amor de Jesús, ens adonem que en qualsevol amor nostre hi ha ja un tènue reflex d’aquella llum i percebem quina és la seva última meta. I, al mateix temps, el fet que en els nostres amors hi hagi una llum ens ajuda a veure el camí de l’amor fins a la donació plena i total del Fill de Déu per nosaltres. En aquest moviment circular, la llum de la fe il·lumina totes les nostres relacions humanes, que poden ser viscudes en unió amb l’amor i la tendresa de Crist”.

Per la transcripció de les paraules del papa Francesc al llarg d’aquestes consideracions. Plagui a Déu.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »