20 octubre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

L’Església “en marxa”

L’ESGLÉSIA “EN MARXA”
Diumenge XV de durant l’any, 15 de juliol del 2018Josep M. Balcells, escolapi

A penes he donada una ullada al tema de l’evangeli que m’ha vingut a la memòria aquell poema de Casaldàliga que vaig llegir –en realitat, rellegir– feia dies, pocs a dir la veritat, per això el tenia encara present. L’he buscat i trobat de seguida. Em sembla que casa molt bé amb la missió a què ens envia Jesús.

Sento com a teló de fons “La Joia de l’Evangeli” del papa Francesc. M’ha acompanyat des de bon principi i vull que em segueixi acompanyant. És el programa del papa. Ho ha de ser nostre.

En els evangelis d’aquesta entre setmana hem anat llegint aquests tres últims dies el capítol 10è. de Mateu del que se n’ha dit el “discurs apostòlic” en el que s’exposa in extenso les instruccions per a la missió evangelitzadora. Des de l’”Aneu i prediqueu” i la primera experiència missionera dels apòstols, dotada de poders taumatúrgics que haurien de validar el seu missatge de “conversió”, que englobava el donar a conèixer el Regne de Déu, que seria com ho explicita el papa Francesc el nucli de la fe, allò que se’n diu el kerigma, és a dir la síntesi, allò nuclear: “la nova experiència de Déu, el Pare que estima, que vol entranyablement tots els homes, que els refà (recrea) de bell nou i que els acompanya sempre amb la gràcia que remet els pecats, al temps que obre els cors a una vida de fills i que promou sentiments d’amistat amb Déu i de fraternitat amb els homes d’arreu”.

El resum del missatge que havien de transmetre, anant temps endavant, quallaria en aquesta perícopa que avui se’ns posa com a segona lectura. Una vertadera joia litúrgica que serà utilitzada sovintejada al Llibre de les Hores, que l’hauríem de llegir-pregar  amb especial atenció, perquè és allò que se’n podria dir una vertadera presentació del missatge de salvació que l’autor de l’epístola als efesis molt probablement va incloure-la treta de la litúrgia des de bon començament ben assentada. Són suposicions. Sigui com sigui, ens diu un comentarista a l’epístola als efesis “que és un text “en acció de gràcies” i és d’una riquesa doctrinal extraordinària; sens dubte una de les pàgines més denses de doctrina de tot el NT. La forma pren a voltes uns tons lírics, d’aquí que alguns autors consideren tot aquest passatge com si fos un vertader himne. El pensament dominant és el pla diví de la salvació, per el qual Déu, des de tota l’eternitat determina salvar la humanitat. L’autor atribueix a Déu Pare la glòria i la iniciativa d’aquest pla de salvació universal, pla que es realitza en Crist i per Crist i al que l’Esperit Sant contribueix amb la seva acció santificadora”.

Jo ja fa temps que l’he pres com a pregària personal. Comprenc que de tan ric és molt complex, però una vegada llegit i rellegit, pregat i tornat a pregar, un es troba seduït per la seva pregonesa i condensació. Et mou a treure’n incisos com a pregària “màntrica”, si se’m permet l’expressió.

Ja ve precedit per la primera lectura en la que es veu que és de Déu tota iniciativa d’exercir com a profeta evangelitzador. D’aquí pren relleu la frase de que la missió evangelitzadora està fonamentada en la pura gratuïtat:  “No hem pagat res per rebre aquest poder, doneu-lo sense pagar”. 

Així es glosarà aquesta gràcia rebuda amb el salm 84. El resarem-cantarem amb aquesta anada i tornada: “Senyor feu-nos veure el vostre amor, doneu-nos la vostra salvació”. Paradigmàticament som visitats i beneïts per la fidelitat i el vostre amor. Des del cel una mirada de bondat i des de la terra feraç hi germinarà la fidelitat i la pau.

Com a fruit d’aquesta evangelització, en primer lloc en nosaltres i, en conseqüència en els altres als qui som enviats, cal no perdre de vista la Col·lecta que ens diu a evangelitzadors i evangelitzats: “Oh Déu, que feu veure als esgarriats  la llum de la vostra veritat, perquè puguin trobar el bon camí; concediu als qui es professen cristians de rebutjar el que és contrari  a aquest nom i de seguir el que li escau”.

Comentant aquest evangeli d’avui o bé dels paral·lels, a voltes ens fixem més en el “full de ruta”, en les prescripcions i/o consells més que no pas en el contingut i finalitat del que suposa l’evangelització. Jo ho he volgut fer a l’inrevés. Primer veure a què ens envia Crist, el missatge, la bona nova. Allò fonamental és el missatge que hem de transmetre, tot i que deixem en mans de Déu l’eficàcia de la missió oferta.  Amb tot és bo que deixem constància de les actituds que han de traslluir els “enviats”, els “apòstols”, els “evangelitzadors”. Cal anar a les fonts dels documents bàsics: “Evangelii nuntiandi” de Pau VI i a “La joia de l’Evangeli” del papa Francesc on es detallen les actituds, àdhuc la mateixa espiritualitat que han de configurar els “evangelitzadors”. Tot amb tot, prendrem del bisbe Casaldàliga la traducció que se’ns demana per tal de no comprometre el missatge. En aquest poema queda ben retratat l’autor i “encarnat” –mai tan ben dit- la figura de l’”enviat” poeta-profeta, profeta-poeta. 

A tall de modesta felicitació pels seus 90 anys.

POBREZA EVANGÉLICA

No tener nada.
No llevar nada.
No poder nada.
No pedir nada.
Y, de pasada,
no matar nada;
no callar nada.
Solamente el evangelio como una faca afilada,
y el llanto y la sonrisa en la mirada.
Y la mano extendida y apretada,
Y la vida a caballo dada.
Y este sol y esos ríos y esta tierra comprada,
para testigos de la Revolución ya estallada.
¡Y mais nada!

Articles relacionats

Opina

*

Translate »