20 juliol 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

L’esperit de Jesús

BAPTISME DEL SENYOR – Cicle B – 7 de gener de 2018
Evangeli: Marc 1,7-11
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 42,1-4.6-7; Ac 10,34-38; Salm: 29 (28)

L’ESPERIT DE JESÚS

Jesús va aparèixer a Galilea quan el poble jueu vivia una profunda crisi religiosa. Portaven molt de temps sentint la llunyania de Déu. El cel estava «tancat». Una mena de mur invisible semblava impedir la comunicació de Déu amb el seu poble. Ningú era capaç d’escoltar la seva veu. Ja no hi havia profetes. Ningú parlava impulsat pel seu Esperit.

El més dur era aquesta sensació que Déu els havia oblidat. Ja no li preocupaven els problemes d’Israel. Per què romania ocult? Per què estava tan lluny? Segurament molts recordaven l’ardent oració d’un antic profeta que resava així a Déu: «Tant de bo esquincessis el cel i baixessis».

Els primers que van escoltar l’evangeli de Marc devien quedar sorpresos. Segons el seu relat, en sortir de les aigües del Jordà, després de ser batejat, Jesús «veié que el cel s’esquinçava» i va experimentar que «l’Esperit de Déu baixava cap a ell». Per fi era possible la trobada amb Déu. Sobre la terra caminava un home ple de l’Esperit de Déu. Es deia Jesús i venia de Natzaret.

Aquest Esperit que baixa sobre ell és l’alè de Déu, que crea la vida, la força que renova i guareix els vivents, l’amor que ho transforma tot. Per això Jesús es dedica a alliberar la vida, a guarir-la i fer-la més humana. Els primers cristians no van voler ser confosos amb els deixebles del Baptista. Ells se sentien batejats per Jesús, no amb aigua, sinó amb el seu Esperit.

Sense aquest Esperit, tot s’apaga en el cristianisme. La confiança en Déu desapareix, la fe es debilita. Jesús queda reduït a un personatge del passat, l’Evangeli es converteix en lletra morta, l’amor es refreda i l’Església no passa de ser una institució religiosa més.

Sense l’Esperit de Jesús, la llibertat s’ofega, l’alegria s’apaga, la celebració es converteix en costum, la comunió s’esquerda. Sense l’Esperit, la missió s’oblida, l’esperança mor, les pors creixen, el seguiment a Jesús acaba en mediocritat religiosa.

El nostre major problema és l’oblit de Jesús i la descurança del seu Esperit. És un error pretendre aconseguir amb organització, treball, devocions o estratègies pastorals el que només pot néixer de l’Esperit. Hem de tornar a l’arrel, recuperar l’Evangeli en tota la seva frescor i veritat, batejar-nos amb l’Esperit de Jesús.

No ens enganyem. Si no ens deixem revifar i recrear per aquest Esperit, els cristians no tenim res important per aportar a la societat actual, tan buida d’interioritat, tan incapacitada per a l’amor solidari i tan necessitada d’esperança.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »