20 juliol 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Llars cristianes

SAGRADA FAMÍLIA – Cicle B – 31 de desembre de 2017
Evangeli: Lluc 2, 22-40
Altres lectures d’aquest diumenge: Sir 3,3-7.14-17a; Col 3,12-21; Salm: 128 (127)

LLARS CRISTIANES

Avui es parla molt de la crisi de la institució familiar. Certament, la crisi és greu. No obstant això, tot i que som testimonis d’una veritable revolució en la conducta familiar, i molts han predicat la mort de diverses formes tradicionals de família, ningú anuncia avui seriosament la desaparició de la família.

Al contrari, la història sembla ensenyar-nos que en els temps difícils s’estrenyen més els vincles familiars. L’abundància separa els homes. La crisi i la penúria els uneixen. Davant el pressentiment que viurem temps difícils, són bastants els que presagien un nou renaixement de la família.

Sovint, el desig sincer de molts cristians d’imitar la Família de Natzaret ha afavorit l’ideal d’una família fonamentada en l’harmonia i la felicitat de la pròpia llar. Sens dubte cal també avui promoure l’autoritat i responsabilitat dels pares, l’obediència dels fills, el diàleg i la solidaritat familiar. Sense aquests valors la família fracassarà.

Però no qualsevol família respon a les exigències del Regne de Déu plantejades per Jesús. Hi ha famílies obertes al servei de la societat i famílies egoistes, replegades sobre si mateixes. Famílies autoritàries i famílies on s’aprèn a dialogar. Famílies que eduquen en l’egoisme i famílies que ensenyen solidaritat.

Concretament, en el context de la greu crisi econòmica que estem patint, la família pot ser una escola d’insolidaritat en la qual l’egoisme familiar es converteix en criteri d’actuació que configurarà el comportament social dels fills. I pot ser, per contra, un lloc en el qual el fill pot recordar que tenim un Pare comú, i que el món no s’acaba a les parets de la casa.

Per això no podem celebrar la festa de la Família de Natzaret sense escoltar el repte de la nostra fe. Seran les nostres llars un lloc on les noves generacions podran sentir la crida de l’Evangeli a la fraternitat universal, la defensa dels abandonats i la recerca d’una societat més justa, o es convertiran en l’escola més eficaç d’indiferència, d’inhibició i de passivitat egoista davant els problemes aliens?

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »