21 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Lleida. Quan la solidaritat deixa de ser només una paraula

Els darrers mesos de l’any 2012 va ser especialment dur per a moltes famílies de Lleida que van veure com eren desnonats del seu habitatge i mantenien un inassumible deute amb les entitats de crèdit que els impediria refer la seva vida.

El bisbe de Lleida, Joan Piris, va voler conèixer de primera ma la situació d’aquest col·lectiu de persones, per aquest motiu, el mes de desembre de 2012, va assistir a una assemblea de la PAH – Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. A la sortida ja tenia clar que l’Església tenia que anar més enllà de l’ajuda del suport moral i espiritual, fins i tot més enllà de l’ajut econòmic als afectats. La diòcesi de Lleida tenia edificis que es tenien que posar al servei de les famílies que es trobaven en aquesta situació i que no tenien recursos per trobar altres allotjaments dignes.

Als pocs dies es va anunciar que el bisbat de Lleida posava a disposició de les entitats que ajudaven a les persones afectades pels desnonaments, una ala sencera de l’antic seminari diocesà. Calia però trobar recursos i condicionar-lo per acollir amb dignitat a les persones que en farien us. L’actitud del bisbe Piris va agafar amb el peu canviat alguns responsables d’altres diòcesis que no es van atrevir a manifestar en públic la incomoditat amb que havien rebut la proposta de Piris.

Els diners no van trigar a arribar, persones i entitats privades es varen anar posant en contacte amb els bisbat de Lleida per oferir recursos per tirar endavant aquest projecte. Ara 10 mesos després les reformes ja estan gairebé enllestides i ha rebut el reconeixements d’entitats nacionals i internacionals, i també, recentment, del mateix Papa Francesc, que recentment havia declarat que els locals de l’Església no serveixen per res sinó estan al servei de les necessitats de les persones.

Si voleu més informació sobre aquest projecte podeu entrar al seu web

L’actitud del bisbe Piris contrasta molt amb la d’altres bisbats de Catalunya. Un exemple el tenim en l’edifici de l’arquebisbat de Barcelona ubicat al costat de la Plaça Catalunya, on hi estaven ubicades entitats catòliques interdiocesanes, com alguns grups d’Acció Catòlica i altres entitats d’Església. Amb la divisió del bisbat de Barcelona en tres bisbats: Barcelona, Sant Feliu i Terrassa, l’edifici es tenia de repartir entre aquests, com que l’acord era molt difícil es va decidir vendre’l i repartir els diners, cosa que s’ha fet aquest any 2013. Imagineu l’ús social que es podria haver donat a aquest edifici? I així amb tants i tants immobles infrautilitzats, propietat de les diòcesis i de les congregacions religioses. El papa Francesc tindrà feina per canviar la sensibilitat i personalismes de molts bisbe.

 

Opina

*

Translate »