21 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Llenguatge de gestos

DIUMENGE II DURANT L’ANY (CICLE C) – 17 de gener de 2016
Evangeli: Joan 2,1-11
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 62,1-5; 1Co 12,5-11; Salm 96 (95)

LLENGUATGE DE GESTOS

L’evangelista Joan no diu que Jesús va fer «miracles» o «prodigis». Ell els anomena “senyals” perquè són gestos que apunten cap a alguna cosa més profunda del que poden veure els nostres ulls. En concret, els senyals que Jesús realitza, orienten cap a la seva persona i ens descobreixen la seva força salvadora.

El que ha passat a Canà de Galilea és el començament de tots els senyals. El prototip dels que Jesús anirà duent a terme al llarg de la seva vida. En aquesta «transformació de l’aigua en vi» se’ns proposa la clau per copsar el tipus de transformació salvadora que opera Jesús i el que, en nom seu, han d’oferir els seus seguidors.

Tot passa en el marc d’un casament, la festa humana per excel·lència, el símbol més expressiu de l’amor, la millor imatge de la tradició bíblica per evocar la comunió definitiva de Déu amb l’ésser humà. La salvació de Jesucrist ha de ser viscuda i oferta pels seus seguidors com una festa que dóna plenitud a les festes humanes quan aquestes queden buides, «sense vi» i sense capacitat d’omplir el nostre desig de felicitat total.

El relat suggereix alguna cosa més. L’aigua només pot ser assaborida com vi quan, seguint les paraules de Jesús, és «treta» de sis grans piques de pedra, utilitzades pels jueus per a les seves purificacions. La religió de la llei escrita en taules de pedra s’ha esgotat; no hi ha aigua capaç de purificar l’ésser humà. Aquesta religió ha de ser alliberada per l’amor i la vida que comunica Jesús.

No es pot evangelitzar de qualsevol manera. Per comunicar la força transformadora de Jesús no n’hi ha prou amb les paraules, són necessaris els gestos. Evangelitzar no és només parlar, predicar o ensenyar; menys encara, jutjar, amenaçar o condemnar. Cal actualitzar, amb fidelitat creativa, els senyals que Jesús feia per introduir l’alegria de Déu fent més feliç la vida dura d’aquells camperols.

A molts contemporanis la paraula de l’Església els deixa indiferents. Les nostres celebracions els avorreixen. Necessiten conèixer més senyals propers i amistosos per part de l’Església per descobrir en els cristians la capacitat de Jesús per alleujar el sofriment i la duresa de la vida.

Qui voldrà escoltar avui el que ja no es presenta com a notícia joiosa, especialment si es fa invocant l’evangeli amb to autoritari i amenaçador? Jesucrist és esperat per molts com una força i un estímul per a existir, i un camí per viure de manera més sensata i joiosa. Si només coneixen una «religió aigualida» i no poden assaborir una mica de l’alegria festiva que Jesús encomanava, molts continuaran allunyant-se.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »