26 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

«No abandonis l’obra de les teves mans»

DIUMENGE XXI DURANT L’ANY – (Cicle A) – 24 d’agost de 2014
Salm: 138 (137)

Et vull cantar a la presència dels àngels

T’enalteixo amb tot el cor, Senyor,
et vull cantar a la presència dels àngels.
2 Em prosterno davant el santuari
i dono gràcies al teu nom,
perquè estimes i ets fidel:
les teves paraules sobrepassen
la teva anomenada.
3 Sempre que t’invocava, m’has escoltat,
has enfortit la meva ànima.

4 Quan sentin, Senyor, les teves paraules,
tots els reis de la terra et lloaran
5 i celebraran el teu obrar dient:
«Que n’és, de gran, la glòria del Senyor!
6 El Senyor és excels, però esguarda els humils,
mentre que als altius, els coneix de lluny estant.»

7 Si passo entre perills, em guardes la vida,
detures amb la mà el furor de l’enemic,
la teva dreta em salva.
8 Que el Senyor continuï afavorint-me.
El teu amor, Senyor, perdura eternament:
no abandonis l’obra de les teves mans.

Copyright © 2011 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
_______________________________________________________________________________________________

COMENTARI DE TONI PUJOL

«No abandonis l’obra de les teves mans»

«El més important d’aquest salm, l’últim vers, té una aplicació eminent a la vida cristiana: tensa entre una salvació ja concedida [realitzada] i una salvació que encara ha de fer el cim. Som salvats i esperem la salvació. El passat, a mesura que va passant, s’incorpora a les nostres vides i les configura. El futur definitiu, inserit en el nostre esperit amb forma d’esperança, tira de nosaltres, amb força, cap amunt,. Entre el Crist que ha vingut i el Crist que vindrà s’estén el nostre camí, que és el Crist mateix» [1]

«Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs»: ja saps que la manera de ser humà que has descobert en Jesús pot alliberar el teu poble, així com t’ha alliberat a tu, perquè neix de la relació filial que guarda amb el Déu viu. I «això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang», ho has après en la pregària.

Avui, has fet un pas definitiu, però de cap manera no serà l’últim. Tot just comences un nou camí. Aquesta ventura que ja has assolit, que t’ha estat concedida, no et donarà punt de descans: et farà canviar, de nom i tot. Seràs responsable d’una tasca molt més gran i noble, tan feixuga com gojosa: «tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església». Reuneix els teus germans, conhorta’ls, alimenta’n l’esperança, confirma’ls en la fe.

«T’enalteixo amb tot el cor, Senyor». Fora de tu, no hi ha cap altre déu que salvi: ho sé per experiència! Les teves senyes, els trets més característics d’aquesta manera de ser i d’estimar que tens, són la misericòrdia i la fidelitat. Mai no deixes de complir les teves promeses i, això no obstant, sempre ens sorprens, perquè, a l’hora de la veritat, «les teves promeses sobrepassen tot el que havíem sentit de tu». Mai no n’hi ha prou. La vertadera gratitud no pot saciar-se en aquest món. Tu ens envies, cada dia, l’esperit que ens anima a «créixer i multiplicar-nos», marca el rumb, assenyala la meta i ens proporciona l’energia que cal per a seguir endavant, amb forma d’esperança: «quan jo t’invocava m’has escoltat, has enfortit la meva ànima».
«El Senyor és excels, però es mira els humils, mentre esguarda els altius de lluny» I amb aquest moviment, que ressona en el Càntic de la Mare Verge, ens impulsa a treballar, cada cop amb més coratge, per tal de construir un futur més just per a tots. «Que el Senyor continuï afavorint-me. El teu amor perdura sempre».

«Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell.
Glòria a ell per sempre, Amén» (Rm 11,36).

—————-

[1] Alonso Schökel, L. i Carniti, C.: Salmos. Estella-Navarra, 19993, ed. Verbo Divino, tom II,  p. 1580.

Opina

*

Translate »