20 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

No desviar-se de Jesús

DIUMENGE V DE PASQUA (CICLE B) – 3 de maig de 2015
Evangeli: Jn 15,1-8
Altres lectures d’aquest diumenge: Ac 9,26-31; 1Jn 3,18-24; Salm 22 (21)

NO DESVIAR-SE DE JESÚS

La imatge és senzilla i de gran força expressiva. Jesús és el «cep veritable», ple de vida; els deixebles són «sarments» que viuen de la saba que els arriba de Jesús; el Pare és el «vinyater» que té cura personalment de la vinya perquè doni fruit abundant. L’únic important és que es vagi fent realitat el seu projecte d’un món més humà i més feliç per a tothom.

La imatge posa en relleu on és el problema. Hi ha sarments secs pels quals no circula la saba de Jesús. Deixebles que no donen fruits perquè no corre per les seves venes l’Esperit del Ressuscitat. Comunitats cristianes que llangueixen desconnectades de la seva persona.
Per això es fa una afirmació carregada d’intensitat: «les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit»: la vida dels deixebles és estèril «si no romanen» en Jesús. Les seves paraules són categòriques: «Sense mi no podeu fer res». No se’ns està desvetllant aquí la veritable arrel de la crisi del nostre cristianisme, el factor intern que esquerda els seus fonaments com cap altre?

La forma en què viuen la seva religió molts cristians, sense una unió vital amb Jesucrist, no subsistirà per molt temps: quedarà reduïda a «folklore» anacrònic que no aportarà a ningú la Bona Notícia de l’Evangeli. L’Església no podrà dur a terme la seva missió en el món contemporani, si els que ens diem «cristians» no ens convertim en deixebles de Jesús, animats pel seu esperit i la seva passió per un món més humà.

Ser cristià exigeix avui una experiència vital de Jesucrist, un coneixement interior de la seva persona i una passió pel seu projecte, que no es requerien per ser practicant dins d’una societat de cristiandat. Si no aprenem a viure d’un contacte més immediat i apassionat amb Jesús, la decadència del nostre cristianisme es pot convertir en una malaltia mortal.

Els cristians vivim avui preocupats i distrets per moltes qüestions. No pot ser d’una altra manera. Però no hem d’oblidar l’essencial. Tots som «sarments». Només Jesús és «el cep veritable». El decisiu en aquests moments és «romandre-hi»: aplicar tota la nostra atenció a l’Evangeli; alimentar en els nostres grups, xarxes, comunitats i parròquies el contacte viu amb ell; no desviar-se del seu projecte.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »