26 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

«No enduriu els cors»

DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY – (Cicle A) – 7 de setembre de 2014
Salm: 95 (94)

Veniu, celebrem el Senyor

1 Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
2 presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb cants de goig.

3 El Senyor és el gran Déu,
el gran rei per damunt de tots els déus.
4 Té a la mà les entranyes de la terra
i són d’ell els cims de les muntanyes.
5 La mar és d’ell, perquè ell l’ha feta,
les seves mans han modelat la terra ferma.

6 Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat.
7 Ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui escolteu la seva veu:
8 «No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
9 quan van posar-me a prova els vostres pares,
quan em temptaren, tot i haver vist les meves obres.

10 «Disgustat durant quaranta anys,
vaig dir d’aquella generació:
“És un poble de cor esgarriat,
que desconeix els meus camins.”
11 Per això, indignat, vaig jurar:
“No entraran al meu lloc de repòs.”»

Copyright © 2011 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
_______________________________________________________________________________________________

COMENTARI DE TONI PUJOL

«No enduriu els cors»

Un salm per a educar-nos la sensibilitat i ajudar-nos a «entrar a la festa» [1].

La vertadera pregària no pot consistir a «posar Déu a prova», mercadejar-li virtuts, a canvi de gràcies, o bescanviar-li perdons, per propòsits d’esmena: «amb quin signe ens demostres que pots obrar així?» (Jn 2,18). Perquè, al cap i a la fi, una pregària com aquesta mai no porta a la fe, sinó just al contrari: «ell, que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar! És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell!» (Mt 27,42).

«Per què ens has tret d’Egipte?» Qui s’ho hauria pensat que després de «passar a peu eixut pel mig de la mar» no ens esperava res més que un desert? És un espai immens, tan atractiu com perillós, un horitzó inabastable, un desig, cada cop més intens, que no podem satisfer ni evitar. No hi ha camins, ni fites segures. Cada matí, ens hi juguem la vida, a l’hora de destriar cap a on seguirem avançant. De res no serveix la decisió que prenguérem ahir. Aquí ens anem morint, de set i de gana, nosaltres i el nostre bestiar: cada cop som més pobres! No s’hi veu cap futur per als nostres fills. Qui de nosaltres havia demanat mai res de tot això? «Massà i Meribà, que vol dir prova i discussió, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: el Senyor, és o no és amb nosaltres?» (Ex 17, 7).

La vertadera pregària és el fruit del diàleg entre dues persones lliures, una de les quals ja fa molt temps (ningú no sabria dir quant) que va assumir plenament la seva pròpia llibertat, sense cap reserva, amb totes les conseqüències, i, així mateix, respecta la llibertat dels altres. I la segona es mostra disposada a aprendre de ser lliure, de mica en mica, cada cop més. «Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu», senzilla, humil, delicada, benèvola, respectuosa, subtil, cordial, amable, persuasiva… tenaç, fidel: «fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat» (Lc 15, 31).

«Ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura» La vertadera pregària no passa comptes. Permet que els esdeveniments actuals, bons i dolents, ens facin revenir, a la memòria i al cor, el contingut de l’antiga aliança, perquè sigui renovellada i enfortida, perquè trobi el seu compliment en una vertadera acció de gràcies: «veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la roca que ens salva; presentem-nos davant seu a lloar-lo, aclamem-lo amb els nostres cants…»
______________

[1] «El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu Pare va sortir i el pregava…» (Lc 15, 28).

Opina

*

Translate »