26 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

«No ens apartarem mai més de tu»

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY – (Cicle A) – 5 d’octubre de 2014
Salm: 80 (79)

Pastor d’Israel, escolta

2 Pastor d’Israel, escolta,
tu que guies els de Josep com un ramat;
tu que tens querubins per carrossa,
3 resplendeix davant d’Efraïm,
de Benjamí i de Manassès.
Desvetlla el teu poder,
vine a salvar-nos.

4 Déu de l’univers, renova’ns,
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats.

5 Senyor, Déu de l’univers,
fins quan estaràs irritat
mentre el teu poble et suplica?
6 Ha de menjar amb llàgrimes el pa,
ha de beure a glops els seus plors.
7 Ens has deixat a les disputes dels veïns;
els enemics es riuen de nosaltres.

8 Déu de l’univers, renova’ns,
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats.

9 Una vinya vas portar d’Egipte;
per plantar-la, tragueres els nadius.
10 Li havies deixat el terreny net,
va arrelar-hi, va omplir tot el país.
11 La seva ombra cobria les muntanyes,
el seu brancatge, els cedres més alts;
12 els seus sarments s’estenien fins al mar,
els seus rebrots, fins al Gran Riu.

13 Com és que has derrocat la seva tanca
perquè en prenguin el raïm els vianants?
14 Hi entren els senglars a devastar-la
i les malures dels camps la devoren.

15 Déu de l’univers, torna,
esguarda des del cel i mira,
vine a visitar aquesta vinya,
16 el rebrot que la teva mà havia plantat,
el fill que havies enfortit.
17 Una mirada teva d’amenaça,
i ni rastre quedarà dels qui la tallen i la cremen.

18 Que la teva mà reposi
sobre l’home que hi ha a la teva dreta,
el fill d’home a qui tu dónes la força.
19 No ens apartarem mai més de tu;
dóna’ns la vida i invocarem el teu nom.

20 Senyor, Déu de l’univers, renova’ns,
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats.

Copyright © 2011 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
_______________________________________________________________________________________________

COMENTARI DE TONI PUJOL

«No ens apartarem mai més de tu»

«Pastor d’Israel, escolta, tu que ens guies com un ramat»; tu que ens protegeixes, tot seguint les nostres passes; tu que ens acompanyes, tot caminant al nostre costat; tu que ens aixeques quan defallim; tu que surts a buscar-nos, si ens perdem; tu que saps ben bé cap a on ens convé avançar; tu que vas al davant, tot obrint-nos i mostrant-nos el camí: apa, vine, sigues valent! Jo ja hi he passat molts cops per aquesta situació impossible, tan angoixant i tan dolorosa, per aquest «pas» de «pasqua» que a tu et fa tanta por haver de creuar, per aquesta «creu». Jo sóc aquí, a l’altre costat. T’espero. No et deixaré caure a l’abisme. Mai no t’abandonaré, ni permetré que et perdis per sempre.

«Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la claror de la teva mirada i serem salvats».

«Un cep vas portar d’Egipte». Tu el portares, mai no hauria pogut arribar fins aquí ell sol. El mantingueres amb vida durant el seu llarg viatge a través de la mar i del desert. El salvares, moltes vegades, d’haver d’acabar pagant tot el preu dels seus propis errors. En tingueres cura cada dia. Calmares la seva set amb les aigües que tu mateix feres rajar de la roca (i si «la roca» és Crist, aleshores parlem del baptisme). L’alimentares amb el pa del cel (i si «el pa que ve del cel» és Crist, aleshores parlem de l’eucaristia). El consolares, l’animares, l’enfortires, el perdonares. L’ensenyares, no a ser «sant», sinó lliure, així com tu mateix ets lliure. Feres fecund el seu treball i, d’aquesta manera, li proporcionares un futur: «els seus rebrots van créixer fins al mar, els seus plançons, fins al Gran Riu».

«Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la claror de la teva mirada i serem salvats».

«Déu de l’univers, torna, gira els teus ulls des del cel, vine a visitar aquest cep, el rebrot que havies plantat, el plançó que havies enfortit». Sí, ja ho sabem que som nosal-tres els que ens hauríem de girar cap a tu, els que ens hauríem de «convertir». Però ja saps també que, encara que en som perfectament capaços, no ho farem. Mai no n’hem tingut prou amb el seny i la rauxa. Necessitem alguna cosa més. Necessitem el teu Esperit Sant. Et necessitem a tu! «Si no véns en persona, no ens facis sortir d’aquí. Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al meu poble, si tu no véns amb nosaltres? Només si tu véns amb nosaltres», jo i el teu poble, tindrem un lloc entre tots els altres pobles de la terra (Ex 33, 15).

«Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la claror de la teva mirada i serem salvats».

Opina

*

Translate »