20 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

“Nou” any jubilar de la misericòrdia

“NOU” ANY JUBILAR DE LA MISERICÒRDIA

Tercer Diumenge i setmana de Quaresma del 24 al 30 de març
Josep M. Balcells, escolapi

Vivim la vida d’una forma accelerada i això dona, entre altres conseqüències, un to de superficialitat que és encomanadís i és com un vent rasant que ho encomana per tot. L’actualitat es menja a si mateixa. Ara hi és, ara desapareix. Busquem per anhel l’impacte; i les bufades en cerca i captura del “sensacional” ens fan lliscar pel pendent avall, camí de la insignificança i del no res”. En aquest Cafarnaúm de retalls d’un trencadís i/o puzzle que no encaixa mai de tot i res a la vegada, hem de frenar-nos de totes totes, ni que només sigui per “higiene  mental, no diguem si es tracta de la salut espiritual”. Fora la guerra de nervis, perquè això no és vida! La vella saviesa evangèlica ja ens aconsellava: “No us inquieteu per res”. Desassossegueu-vos: aquestes esses seguides fan xerric de frenada! En les coses de l’Esperit guanyen enters els Keep Kalm. El Regne de Déu cercat i recercat en primera i última instància, i -tot l’altre- vindrà d’escreix, donat. Com sempre, repatanis que arribem a ser, bon Déu! “No us pre-ocupeu pel demà!”.

Si volem reeixir en les coses de Déu, l’atenció als detalls s’ha de fer parsimoniosament. Perquè els detalls, ben focalitzats, donen la serenor i la pau, indispensables per trobar la poesia del sentit o el sentit de la poesia. Exclosos, un i altra, tindrem la sensació de ser llisquents, desaprofitant la riquesa de les “accions de Déu”, que aquests, de quaresma, son temps plens d’oportunitats. Ja n’estem ben advertits per Pau. Ens diu que “No vol que ens passi per alt una lliçó de la història”, que és la que se’ns narra a la primera lectura, que és de l’inici de l’Èxode, quan el Déu dels Pares, dit així en sentit de fidelitat a les promeses, sempre acomplertes per Aquell que “És el Que És”. “Ell m’envia a vosaltres per alliberar-vos de tot esclavatge”. Què és la quaresma, sinó, un temps de profund alliberament de tot mal averany, de tot allò que anorrea la gracia del viure! En iniciar-la ja vam ser-ne fets conscients: “Convertiu-vos, el Regne del cel és a prop”. Ja està tustant als batents del nostre cor. Deixeu entreoberta la porta… i es produirà el misteri, no en dubteu pas! Hi ha garantia d’efectivitat, a la que simplement ens deixem prendre per la presència i acció de l’Esperit Sant… Anem, com sempre a la col·lecta d’aquest III diumenge que ens donarà una pista d’enlairament per fer més grans volades espirituals, sí!

“Oh, Déu, Pare de Misericòrdia i font de tota bondat, Vós ens heu ensenyat que el dejuni, l’oració i l’almoina són remei per a les nostres culpes; escolteu la nostra humil confessió: “Que els qui ens sentim afeixugats (del feix pesant!) per la nostra consciència, ens vegem alleujats per la vostra Misericòrdia”. Fa bo de sentir-se en els agombolants llaços del Déu de totes les misericòrdies i de totes les bondats. Aquest és el nostre únic Déu i Senyor nostre! El Déu de totes les entranyables abraçades com les que va saber pintar el Rembrandt dels últims dies seus, abatut per mil maltempsades.

Ara, veureu el miracle que ús deia abans: Ara fa cinc anys llargs el papa Francesc, tot just iniciat el seu pontificat, va inaugurar solemnement L’Any de la Misericòrdia que ara volem tornar a fer nostre. Ens l’inaugurem per a nosaltres, sabem que fem bona la idea de Francesc, fent que perduri durant tot el que resta d’Any Litúrgic fins a la Festa de Crist Rei, com va fer aleshores. Gran idea d’un gran cor d’evangelitzador!: Deia en el document inaugural: “Jesucrist  és el Rostre  de la Misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula. Ella s’ha tornat viva, visible i ha assolit el seu cimal en Jesús de Natzaret. El Pare, “ric en misericòrdia” (Ef 2, 4), després d’haver revelat el seu Nom a Moisès com a “Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor” (Èx 34, 6), no ha cessat de donar a conèixer, de diverses maneres i en molts moments de la història, la seva naturalesa divina. En La “plenitud del temps” (Ga 4, 4), quan tot estava disposat segons el pla de salvació, Ell envià el seu Fill nascut de la Verge Maria per a revelar-nos de manera definitiva el seu Amor. Qui l’ha vist a Ell, ha vist el Pare (cf. Jn 14, 9). Jesús de Natzaret, amb la seva Paraula, amb els seus Gestos i amb la seva Persona, revela la Misericòrdia de Déu”.

“Sempre tenim necessitat de contemplar el Misteri de la Misericòrdia: és font d’alegria, de serenitat i de pau; és condició per a la nostra salvació. Misericòrdia: és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat. Misericòrdia: és l’acte últim i suprem, amb el qual Déu ve al nostre encontre. Misericòrdia: És la llei fonamental que habita en el cor de cada persona, quan mira amb ulls sincers el germà  que troba en el camí de la vida. Misericòrdia: és la via que uneix Déu i l’home, perquè obre el cor  a l’esperança de ser estimats, malgrat el límit del nostre pecat”. “Hi ha moments en els quals d’una manera molt més intensa som cridats a tenir la mirada fixa en la misericòrdia per a poder ser -també nosaltres mateixos- signe eficaç de l’obrar del Pare”. El dia III d’advent s’obriria el 2015 la Porta Santa a Roma i a totes les esglésies particulars; i jo em crec amb parresia pastoral per obrir el nostre particular any sant de la misericòrdia passiva i proactiva al llarg de tot l’Any Litúrgic actual, “com un moment extraordinari de gràcia i de renovació espiritual” (l’any de gràcia del 2019). 

Ens confiava en aquesta declaració: “Encomanarem la vida de l’Església, la humanitat sencera i l’immens cosmos a la Senyoria de Crist, esperant que difongui  la seva Misericòrdia com la rosada del matí per a una fecunda història, encara per construir amb el compromís de tots en el pròxim futur. Com desitjo que els anys venidors estiguin impregnats de Misericòrdia per a poder anar a l’encontre de cada persona, portant la bondat i la tendresa de Déu! Que a tots, creients i allunyats, pugui arribar el bàlsam de la Misericòrdia com a signe del Regne de Déu que ja és present enmig de nosaltres”.

“És propi de Déu usar Misericòrdia i especialment en això es manifesta la seva omnipotència”, diu sant Tomàs d’Aquí. Així queda constatat en una Col·lecta del segle VIII: “Oh Déu, mai manifesteu tant la vostra omnipotència com quan perdoneu i us compadiu”. Déu serà sempre per a la humanitat com Aquell que és present, proper, provident, sant i misericordiós. “Pacient i misericordiós” és el binomi que apareix sovint a l’AT per a descriure la naturalesa de Déu. Els salms, com el d’avui, en van plens! “Perdura eternament el seu Amor” és la tornada que acompanya cada vers del salm 136 mentre es narra la història de la revelació. En raó de la misericòrdia, totes les vicissituds  de l’AT estan carregades d’un profund valor salvífic. La misericòrdia fa de la història de Déu amb el seu Poble una història de salvació. Repetir contínuament “Perdura eternament el seu Amor”, com fa el salm, sembla un intent de trencar el cercle de l’espai i del temps, a fi d’introduir-ho tot en el misteri de l’Amor. És com si volgués dir que no sols en la història, sinó per tota l’eternitat, l’home estarà  sempre sota la mirada misericordiosa del Pare. No és casual que el Poble d’Israel hagi volgut  integrar aquest salm, el “Gran Hal·lel”, com és conegut, en les festes litúrgiques més importants”. És ben present en les paràboles sobre la Misericòrdia que ens narra Lluc: “Déu és presentat sempre ple d’alegria, sobretot quan perdona. En elles, en les paràboles, trobem el nucli de l’Evangeli i de la nostra fe, perquè la Misericòrdia es mostra com la força que tot ho venç, que omple d’amor el cor i que consola amb el seu perdó”. “Escoltem la paraula de Jesús que ha assenyalat la Misericòrdia com a ideal de vida i com a criteri de credibilitat de la nostra fe: “Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!”. (Mt 5, 7) És la benaurança en la qual ens hem d’inspirar durant aquest “Nou Any Sant nostre”; i fem que duri, que duri. “La Misericòrdia és la biga mestra que sosté la vida de l’Església. Tot en la seva acció pastoral hauria d’estar revestit per la tendresa amb què s’adreça als creients; res en el seu anunci i en el seu testimoni envers el món no pot estar mancat de Misericòrdia. La credibilitat de l’Església passa a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu. “L’Església “viu un desig inesgotable de brindar “misericòrdia”. Francesc ja cita aquí “L’alegria de l’evangeli”, que és de finals del 2013. Amb aquest papa tot lliga amb llaços de tendresa i d’amor. El deixo acabar: “L’Església sent la urgència d’anunciar la misericòrdia de Déu. La seva vida és autèntica i creïble quan amb convicció fa de la misericòrdia el seu anunci”.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »