22 gener 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Obrir camins nous

DIUMENGE II D’ADVENT – Cicle C – 9 de desembre de 2018
Evangeli: Lluc 3,1-6
Altres lectures d’aquest diumenge: Ba 5,1-9; Fl 1,4-6.8-11; Salm: 126 (125)

OBRIR CAMINS NOUS

Els primers cristians van veure en l’actuació del Baptista el profeta que va preparar decisivament el camí a Jesús. Per això, al llarg dels segles, el Baptista s’ha convertit en una crida que ens segueix urgint a preparar camins que ens permeten acollir Jesús entre nosaltres.

Lluc ha resumit el seu missatge amb aquest crit manllevat del profeta Isaïes: “Prepareu el camí del Senyor.” Com escoltar aquest clam en l’Església d’avui? Com obrir camins perquè els homes i les dones del nostre temps puguem trobar-nos amb ell? Com acollir-lo a les nostres comunitats?

El primer és prendre consciència que necessitem un contacte molt més viu amb la seva persona. No és possible alimentar-se només de doctrina religiosa. No és possible seguir Jesús convertit en una sublim abstracció. Necessitem sintonitzar vitalment amb ell, deixar-nos atreure pel seu estil de vida, encomanar-nos de la seva passió per Déu i per l’ésser humà.

Enmig del “desert espiritual” de la societat moderna, hem d’entendre i configurar la comunitat cristiana com un lloc on s’acull l’Evangeli de Jesús. Viure l’experiència de reunir-nos creients, menys creients, poc creients i, fins i tot, no creients, entorn del relat evangèlic de Jesús. Donar-li a ell l’oportunitat que penetri amb la seva força humanitzadora en els nostres problemes, crisis, pors i esperances.

No ho hem d’oblidar. En els evangelis no aprenem doctrina acadèmica sobre Jesús, destinada inevitablement a envellir al llarg dels segles. Aprenem un estil de viure realitzable en tots els temps i en totes les cultures: l’estil de viure de Jesús. La doctrina no toca el cor, no converteix ni enamora. Jesús sí.

L’experiència directa i immediata amb el relat evangèlic ens fa néixer a una nova fe, no per via “d’adoctrinament” o “d’aprenentatge teòric”, sinó pel contacte vital amb Jesús. Ell ens ensenya a viure la fe, no per obligació sinó per atracció. Ens fa viure la vida cristiana, no com un deure sinó com contagi. En contacte amb l’evangeli recuperem la nostra veritable identitat de seguidors de Jesús.

Recorrent els evangelis experimentem que la presència invisible i silenciosa del Ressuscitat adquireix trets humans i recobra veu concreta. De sobte tot canvia: podem viure acompanyats per Algú que dona sentit, veritat i esperança a la nostra existència. El secret de tota evangelització consisteix en posar-nos en contacte directe i immediat amb Jesús. Sense ell no és possible engendrar una fe nova.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »