21 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Omella, Osoro y Blázquez imponen el “modelo social” en la Iglesia española

CEE_2015_Plenaria_440x220Crònica de Jesús Bastante publicada a Religión Digital el 27/04/2015

 

Una majoria de bisbes advoca per separar-se progressivament de les polítiques del Partit Popular

“Ha estat una Assemblea Plenària històrica. Ho veureu en el document que presentem aquest dilluns”. Així d’exultant es mostrava ahir un bisbe espanyol després d’una conversa sobre els fruits de la última trobada de l’episcopat del nostre país, una de les més productives dels últims anys i, sens dubte, a la que s’ha dotat d’un contingut més social.

I és que el “model social” s’ha imposat, no sense reserves, en l’última Plenària. Seguint les tesis del Papa Francesc, els bisbes han avançat molt en la redacció del Pla Pastoral per al trienni 2016-2020, que farà especial èmfasi en la responsabilitat dels catòlics en la construcció d’una societat més justa, solidària i implicada amb les realitats sofrents; han aprovat el document “L’Església servidora dels pobres”, que aquest matí presenta Juan José Omella; i s’ha escenificat el començament d’un progressiu allunyament de les tesis del Partit Popular, especialment pel que fa a les polítiques socials i migratòries.

La majoria episcopal ha optat, després d’anys d’excessiva proximitat als postulats del Govern popular, per la “independència i col·laboració” sigui quin sigui l’Executiu resultant de les properes eleccions, tal com va avançar el president de la CEE, Ricardo Blázquez, en el seu discurs d’obertura.

Aquesta Plenària deixa tres clars guanyadors: en primer lloc, el cardenal Blázquez, qui després del seu reconeixement pel mateix Papa ha guanyat enters entre els seus germans en l’episcopat, i el discurs inicial va marcar clares línies diferenciadores del seu antecessor, Rouco Varela; el seu successor a Madrid, Carlos Osoro, que ha assumit la gestió diària de la Conferència Episcopal, així com les decisions, que ja s’estan prenent, en el si dels mitjans de comunicació propietat de l’Església (Cope, 13TV i Alfa i Omega,  entre ells); i el bisbe de Calahorra -i president de Pastoral Social-, Juan José Omella, que ha aconseguit que els bisbes aprovessin un document dur amb la situació actual, molt en la línia de les denúncies formulades per entitats com Càritas.

L’objectiu del Papa, després de la successió del cardenal Rouco a Madrid, és dissenyar una Església molt menys polititzada i més propera a la problemàtica social. I sembla ser, segons les fonts consultades, que una majoria episcopal ha advocat, a la fi, per aquest canvi. No sense oposició, si bé cada vegada més minoritària. Es dóna la circumstància que el principal opositor a aquestes tesis no és altre que l’ex portaveu episcopal i fins avui bisbe auxiliar de Madrid, Juan Antonio Martínez Camino, encara que també el cardenal Rouco va prendre la paraula en més d’una ocasió.

Però, en aquesta ocasió, les tesis aperturistes en el social van guanyar la partida, i el document -que va comptar amb nou vots en contra- tocarà temes sensibles per a l’actual govern, com les polítiques d’austeritat, les ajudes socials, els desnonaments i la actitud davant la immigració. A això se suma el descontentament episcopal per la fallida reforma de la Llei de l’Avortament i per la presència de la Religió a la nova llei d’Educació.

Aquests són els tres homes del Papa Francisco a Espanya, avui:

En primer lloc, el president de la Conferència Episcopal, Ricardo Blázquez, nomenat recentment cardenal, i que representa un perfil més baix i moderat des del punt de vista polític i mediàtic.

En segon terme, l’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, qui en tot just mig any després de succeir Rouco Varela ha canviat el rostre de l’Església madrilenya, a més d’encarregar dels futurs canvis en els mitjans de comunicació propietat de l’Església (13TV, Cope i Alfa i Omega) i de tallar els diversos escàndols que estan sorgint en diverses diòcesis.

Finalment, Juan José Omella, bisbe de Calahorra, a qui Francesc podria encarregar la responsabilitat del nou ministeri d’afers socials que sorgirà de la reforma de la cúria, i fins i tot la presidència de Càritas Internationalis, tota vegada que el seu actual president, el cardenal Maradiaga , abandona el seu càrrec a finals de maig.

Jesús Bastante – Religión Digital – 27/04/2015

Articles relacionats

Comentaris

  1. A. Ferret A. Ferret diu:

    Va bé. Ja calia. Quants anys no hem hagut d’esperar per a una cosa així? Després del cardenal Tarancón…

Opina

*

Translate »