15 octubre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Pa de vida eterna

DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY – Cicle B – 5 d’agost de 2018
Evangeli: Joan 6,24-35
Altres lectures d’aquest diumenge: Ex 16,2-4.12-15; Ef 4,17.20-24; Salm: 78 [77,3-4.23-24.25.54 (R.: cf. 24b)]

PA DE VIDA ETERNA

Per què continuar interessar-se per Jesús després de vint segles? Què podem esperar d’ell? Què ens pot aportar als homes i dones del nostre temps? Ens resoldrà potser els problemes del món actual? L’evangeli de Joan parla d’un diàleg de gran interès que Jesús manté amb una munió de gent a la vora del llac de Galilea.

El dia anterior havien compartit amb Jesús un àpat sorprenent i gratuït. Varen menjar pa fins a saciar-se. Deixaran que se’n vagi? El que busquen és que Jesús repeteixi el seu gest i els torni a alimentar gratis. No pensen en una altra cosa.

Jesús els desconcerta amb un plantejament inesperat: «No us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna». Però com no preocupar-se pel pa de cada dia? El pa és indispensable per viure. El necessitem i hem de treballar perquè mai li falti a ningú. Jesús ho sap. El pa és el primer. Sense menjar no podem subsistir. Per això es preocupa tant dels famolencs i captaires, que no reben dels rics ni les engrunes que cauen de la seva taula. Per això maleeix els terratinents insensats que guarden el gra sense pensar en els pobres. Per això ensenya als seus seguidors a demanar cada dia al Pare pa per a tots els seus fills.

Però Jesús vol despertar en ells una fam diferent. Els parla d’un pa que no sadolla només la fam d’un dia, sinó la fam i la set de vida que hi ha en l’ésser humà. No ho hem d’oblidar. En nosaltres hi ha una fam de justícia per a tothom, una fam de llibertat, de pau, de veritat. Jesús es presenta com aquest Pa que ens ve del Pare no per afartar-nos de menjar, sinó «per donar vida al món».

Aquest Pa vingut de Déu «dóna vida eterna». Els aliments que mengem cada dia ens mantenen vius durant anys, però arriba un moment en què no poden defensar-nos de la mort. És inútil que continuem menjant. No ens poden donar vida més enllà de la mort.

Jesús es presenta com «Pa de vida eterna». Cadascú ha de decidir com vol viure i com vol morir. Però els que ens diem seguidors seus hem de saber que creure en Crist és alimentar en nosaltres una força imperible, començar a viure una cosa que no s’acabarà amb la nostra mort. Senzillament, seguir Jesús és entrar en el misteri de la mort sostinguts per la seva força ressuscitadora.

En escoltar les seves paraules, aquella gent de Cafarnaüm li demanen des del fons del seu cor: «Senyor, dóna’ns sempre pa d’aquest». Des de la nostra fe vacil·lant, de vegades nosaltres no ens atrevim a demanar quelcom de semblant. Potser només ens preocupa el menjar de cada dia. I de vegades només el nostre.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »