15 octubre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Pasqua

El llorer i el salze han florit, els rovells del pollancre rebenten, canta el tord al capdamunt de la branca, la primera lluna plena de la primavera resplendeix en la nit. És la Pasqua de la vida que reneix cada any: fa milers d’anys la celebraven els agricultors amb el pa de les primeres garbes, i els pastors amb la carn dels primers bens. La vida és imparable i sempre nova, com l’Esperit o la Ruah que respira en tot i enforteix tot allò que sembla mort. És la Pasqua que els jueus historitzaren per celebrar l’alliberament del seu poble oprimit sota el faraó, imatge de tots els pobles oprimits.

És la Pasqua cristiana de la memòria de Jesús, el profeta màrtir, el just condemnat, el Proïsme compassiu del leprós i del famolenc, el Bon Samarità de tots els ferits, l’amic de publicans i prostitutes, l’alegre comensal dels impurs i menyspreats , el sanador de cossos i d’ànimes, el missatger de Benaurances per als pobres i perseguits.

És la Pasqua del Crucificat ressuscitat. Però què significa resurrecció? No pensis en cap miracle “sobrenatural”, pensa en el miracle de la vida que ets i que veus cada dia en tot. La resurrecció de Jesús no és la reanimació física d’un cos mort, ni vol dir que les seves cèl·lules i àtoms s’haurien transportat sobtadament al cel o a “Déu”, quedant el sepulcre buit. No es tracta d’un fet únic i excepcional, com si ningú hagués ressuscitat fins a aquest moment ni hagués de ressuscitar fins la “fi del món”. Alguns, els cristians van cridar i seguim cridant a Jesús “primícia” de la resurrecció universal o “primer nascut d’entre els mort”: és la nostra manera de dir que ell és per a nosaltres la icona i l’exemple de la vida ressuscitada de tots els vivents en el Vivent, en la Vida, en Déu.

És la Pasqua de la Resurrecció de Jesús, però no va tenir lloc fa 2000 anys, ni uns dies després de la seva mort en creu. Cada dia és el “tercer dia” pasqual. Des que va néixer fins que va morir, Jesús va viure ressuscitant la vida que no neix ni mor, com tots els animals que viuen de debò. Jesús ressuscitava sobretot quan es compadia i curava, quan tocava als intocables, quan escoltava històries de dolor i comptava paràboles de desafiament, quan denunciava les mentides de la religió i els abusos de l’imperi, quan anunciava que un altre món millor és possible en aquestes les nostres pobres mans. Jesús va ressuscitar en la seva vida i, quan va morir donant-ho tot, va ressuscitar del tot, com tots els que moren donant la vida, ja que donar la vida és viure plenament.

La resurrecció de la Vida té lloc des del començament del món, si hi ha un començament, i seguirà tenint lloc fins a la fi del món, si hi ha una fi. Ressuscita la llavor a la flor del llorer, l’arbre en la llavor, la flor a l’arbre, el cant en la branca, la Vida a la Terra, l’Esperit en la matèria, Déu en el cosmos. La vida ressuscita quan triomfa la bondat i és feliç. La vida ressuscita en el fill del pare que va ser assassinat per ETA i ha vençut el desig de venjança fins a ser capaç de parlar amb els assassins del seu pare i de perdonar-los. La vida ressuscita a la germana d’un jove torturat, assassinat i desaparegut pel GAL a les ordres de l’Estat, i mai ha odiat als que ho van fer. La vida ressuscita al parat que lluita i en la persona deprimida que s’aixeca de la postració gràcies a la serotonina i l’Esperit Paràclit que viu en tot.

Amiga, amic, és la teva Pasqua. Tu també ets el Vivent, la Vivent, en la gran comunió de tots els éssers germans. Obre els ulls com Maria de Magdala i els deixebles d’Emaús. No temis. Acull i celebra la teva vida, i cuida-la enmig de totes les teves creus i lluites. La Vida pot més. El bé és més fort. L’Esperit t’habita. Aixeca’t i viu.

José Arregi

(Publicat el 05-04-2015 a DEIA i als diaris del Grupo Noticias)

Articles relacionats

Opina

*

Translate »