24 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Per a un examen col·lectiu

DIUMENGE XV DURANT L’ANY (CICLE B) – 12 de juliol de 2015
Evangeli: Mc 6,7-13
Altres lectures d’aquest diumenge: Am 7,12-15; Ef 1,3-14; Salm 85 (84)

PER A UN EXAMEN COL·LECTIU

Jesús no envia els seus deixebles de qualsevol manera. Per col·laborar en el seu projecte del regne de Déu i perllongar la seva missió cal tenir cura d’un estil de vida. Si no és així, podran fer moltes coses, però no introduiran al món el seu esperit. Marc ens recorda algunes recomanacions de Jesús. En destaquem algunes.

En primer lloc, qui són ells per actuar en nom de Jesús? Quina és la seva autoritat? Segons Marc, en enviar-los, Jesús «els donà poder sobre els esperits malignes». No els dóna poder sobre les persones que aniran trobant en el seu camí. Tampoc ell ha utilitzat el seu poder per governar sinó per guarir.

Com sempre, Jesús està pensant en un món més sa, alliberat de les forces malignes que esclavitzen i deshumanitzen l’ésser humà. Els seus deixebles introduiran entre la gent la seva força guaridora. S’obriran pas a la societat, no utilitzant un poder sobre les persones, sinó humanitzant la vida, alleujant el patiment de la gent, fent créixer la llibertat i la fraternitat.

Duran només «bastó» i «sandàlies». Jesús els imagina com caminants. Mai instal·lats. Sempre de camí. No lligats a res ni a ningú. Només amb l’imprescindible. Amb aquesta agilitat que tenia Jesús per fer-se present allà on algú el necessitava. El bàcul de Jesús no és per manar, sinó per caminar.

No portaran «ni pa, ni sarró, ni cap moneda». No han de viure obsessionats per la seva pròpia seguretat. Porten amb ells una cosa més important: l’Esperit de Jesús, la seva Paraula i la seva Autoritat per humanitzar la vida de la gent. Curiosament, Jesús no està pensant en el que han de portar per ser eficaços, sinó en el que no han de portar. No sigui que un dia s’oblidin dels pobres i visquin tancats en el seu propi benestar.

Tampoc portaran «vestit de recanvi». Vestiran amb la senzillesa dels pobres. No portaran vestidures sagrades com els sacerdots del Temple. Tampoc vestiran com el Baptista en la solitud del desert. Seran profetes enmig de la gent. La seva vida serà signe de la proximitat de Déu a tots, sobretot, als més necessitats.

Gosarem algun dia a fer en el si de l’Església un examen col·lectiu per deixar-nos il·luminar per Jesús i veure com ens hem anat allunyant sense gairebé adonar-nos-en del seu esperit?

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »