26 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Per una Quaresma més “evangèlica”

PER UNA QUARESMA MÉS “EVANGÈLICA”

Comença la santa Quaresma: Dimecres de Cendra i Setmana I, 6-16 de març del 2019
Josep M. Balcells, escolapi

Així, “més evangèlica”, ni més, però ni menys. Hem de sortir d’una quaresma “sociològica”, a l’estil de les d’abans, normalitzada i puntejada per pràctiques pròpies d’aquesta ocasió, molt centrada en l’omnipresent pecat i no tant en la gràcia “sobreabundant. Cadascú s’ho sabrà, no cal entrar en menudeses… És indispensable centrar, per tant, qualsevol acció o “exercici de la milícia cristiana” ; -de militans, però!- com se’ns insinua en la col·lecta del dimecres de cendra, en qüestions de gruix. “Perquè els qui hem de lluitar contra l’esperit del Mal, ens sentim enfortits amb l’auxili de la sobrietat”. Voldria posar en relleu, per tant, els perquès de qualsevol pretensió de millora, de creixement en la nostra vida interior. Si les motivacions són fermes i consistents n’hem d’esperar se’ns dubte l’enfortiment interior per poder mantenir i sobretot “sostenir” els nostres propòsits. Quaresma, temps fort litúrgicament,

Aquest temps d’entrenament per mirar de muscular espiritualment el nostre tremp cristià, i més, evangèlic, que ha de tenir una durada bíblicament connotada de quaranta dies de ple esforç espiritual, a fi de poder-nos “reinventar” en el tram tram del “cada dia”; i que ens portin a una revisitació “a l’alça” dels eixos definidors que pressuposen el seguiment de Jesús (Lluc 9, 22-25). No oblidem el contingut bàsic precisat d’una Quaresma Evangèlica en la col·lecta d’aquest diumenge: “Oh Déu, feu que les celebracions anyals de la santa Quaresma ens siguin profitoses per a conèixer més i més el misteri de Crist i per a vuire’l d’acord amb les seves exigències”. Aquesta, i no altra, hauria de ser l’explícita finalitat de tot el treball personal d’aquesta concreta Quaresma nostra. Cercar l’aprofundiment en l’experiència global de la persona i missatge de Jesucrist, i fent que aquesta vivència sigui motor, incentiu i sentit del nostre viure i conviure habitual i sostingut, intensivament ara, en el temps i oportunitat quaresmals.

Sense aquesta convicció viscuda en el dia a dia no sortirem de les nostres “beneïdes” rutines que gronxen l’estat de discret confort pietós. Si no “destravem” fort les nostres actituds, no farem el què l’Església espera de nosaltres en aquest “temps i hora favorables”. “Ara és el dia de la salvació”. “No malverseu la gràcia que en Jesús heu rebut”. (Alliçonats, urgits pel mateix Pau, des de bon començament, a viure significativament la Quaresma).

“Avui dia, vist l’entorn d’una certa deixadesa espiritual ambiental en el qual vivim, si no hi ha una predisposició amb ganes afinades de viure intensament l’oportunitat d’una Quaresma ben personal, malmetrem unes possibilitats de poder fer net i cau d’una espiritualitat somorta potser, per passar a una altra de més exigent i voluntariosa, sempre -tot amb tot- amb la convicció que ens reforça la col·lecta del dijous passat: “Senyor, preveniu els nostres actes amb la vostra inspiració i continueu-los amb la vostra ajuda, a fi (una altra manera de dir perquè, la finalitat) que totes les nostres obres tinguin en Vós el seu principi i per Vós arribin a la seva fi”.

Seria bo que escollíssim un sol objectiu, però d’amplitud de recorregut i que ens hi centréssim de tal manera que cada dia ens poguéssim avaluar si el complim d’una manera satisfactòria. Centrats, doncs, en el dia a dia, buscant que allò que hem programat s’enforteixi en el fet diari. Comprovar la fidelitat menuda del quotidià ens permetrà pensar que portarem a terme el nostre propòsit global. Gra fort.

Partint del supòsit ferm de “centrar-nos en el coneixement, espiritual més aprofundit dels misteris polièdrics de la persona de Jesús, hauríem de proposar-nos quelcom que guardi relació directa amb la reflexió de la Paraula de Déu. Destinar un espai més llarg i sistemàtic de temps, com -per exemple- per seguir les lectures de “La Missa de cada dia”. Amb el ben entès que estan molt ben triades i que ens podran suggerir actituds de servei domèstic i convivencial, que puguin il·luminar la quotidianitat. Fer-ho sostingudament ens permetrà enfortir un hàbit que obrirà horitzonts sostinguts. Fer de la lectura pausada i il·luminada de les lectures diàries motiu de reflexió i de contemplació posarà un eix definitori de la nostra espiritualitat evangèlica. Esdevindria com seguir la Missa diària “des de casa”. No com qui fa un deure, sinó maldant per entrar-hi a fons. Que em digui i que pugui dir… Per emportar-nos-en una frase i poder-la repetir durant la jornada per a estímul i goig sostinguts.

Jesús en la seva particular “quaresma”, la primera i més exemplar, se’ns presenta avui com una persona amarada de Paraula de Déu, que li serveix per vèncer les insidies del Mal, en la figura del Maligne. La Paraula de Déu és viva i eficaç, com diu a partir de l’experiència un gran atleta de l’esperit, Pau. Noteu que l’aclamació abans de l’evangeli ens dóna la plena significació del relat subsegüent: “L’home no viu només de pa, sinó de tota la Paraula que surt de la boca de Déu”

Per a més inquiets, potser seria bo fer una relectura compromesa del Sermó de la Muntanya en versió de Mateu (capítols del cinc al set inclosos ambdós) i/o bé del Sermó de la plana de Lluc (6, 20-49). O bé meditar seguit tot l’evangeli de Lluc, que és l’evangelista que se’ns proposa per aquest any litúrgic.

Altra possibilitat seria fer una incursió en el salteri, acompanyat per algun llibre que ens hi introdueixi: El del p. Hilari Raguer o bé el carteig del p. Fossas. També els escrits del Cardenal Martini. Seguir Laudes i/o Vespres.

Hi ha la possibilitat ben recomanable, per altra part, de llegir poc a poc, ben rumiats, algun dels documents del papa Francesc: “La joia de l’evangeli”, “Lloat sigueu”. “L’alegria de l’amor”. “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”. “La Missa, cor de l’Església”. Què em diuen de cara a les meves actituds evangèliques.

Per als més atrevits, seria excel·lent llegir-meditar alguna biografia sobre Jesús: Pagola, Rovira Belloso, Dodd, Armand Puig o altres.

Ja veieu que les recomanacions van en la línea del document “L’Església catalana: present i futur” que he comentat darrerament. Centrats 1.- en la revaloració del sentit comunitari, 2.- en la lectura de la paraula de Déu, singularment en la relació 3.- amb l’Eucaristia i 4.- en la koinonia o servei als germans en totes les perifèries, tant les socioeconòmiques com les existencials (solituds, etc.)

Cadascú té la paraula lliure i compromesa, “però deixem que el Senyor vingui a despertar-nos, a sacsejar-nos del nostre ensopiment, a alliberar-nos de la inèrcia. Desafiem el costum, obrim bé els ulls i les orelles, i sobretot el cor, per tal de deixar-nos descol·locar pel que passa al nostre entorn i pel crit de la Paraula viva i eficaç del Ressuscitat”. “Demanem al Senyor la gràcia de no vacil·lar quan l’Esperit ens reclami que fem un pas endavant, demanem el valor apostòlic de comunicar l’Evangeli als altres i de renunciar a fer de la nostra vida cristiana un museu de records. En tot cas, deixem que l’Esperit Sant ens faci contemplar la història en clau de Jesús ressuscitat. D’aquesta manera l’Església en lloc d’estancar-se, podrà tirar endavant acollint les sorpreses del Senyor”. Dels nn. 137 i 139 d’”Alegreu-vos-en i celebreu-ho.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »