23 juliol 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Política i espiritualitat

Amb tantes eleccions a la vista i l’atenció en les enquestes i en el repartiment del poder, reivindicar l’espiritualitat en la política pot semblar pura ingenuïtat o floritura d’evasió. Però ho faré.

És un greu error pensar que l’espiritualitat afecta la vida privada i que la política s’encarrega de la vida pública. L’espiritualitat -la llum en els ulls, la pau al cor, el respir al pit- de les persones i de les comunitats transforma la vida pública. La política -la qualitat del treball i del salari, el sistema sanitari o educatiu, la cura de la natura, l’habitatge en què vivim … – ens configura en el més íntim de la nostra vida privada. La política -la gran i la petita, totes dues inseparables- és la cura del bé comú de la humanitat, començant pels últims, i de tots els éssers començant pels més amenaçats. Però com cuidarem i salvarem la vida si la política no té espiritualitat ni ànima?

Dic espiritualitat, no religió. De cap manera voldria suggerir, com hem sentit tantes vegades a recents papes i bisbes propers, que els mals actuals de la política es deuen al fet que la nostra societat i els nostres representants han deixat de creure en “Déu” o abandonat la pràctica de la religió o desertat de la doctrina i de les normes morals de l’Església catòlica. L’Esperit no està vinculat a la religió. Tanmateix pot haver-hi una espiritualitat religiosa que una espiritualitat sense religió o una espiritualitat contra la religió. Res, ningú, té el monopoli de l’Esperit que habita i encoratja, aleteja i vibra en el cor de tots els éssers.

El que no pot haver-hi és una política veritable sense espiritualitat. És clar que el mateix val al revés: no pot haver-hi una veritable espiritualitat que, d’una o altra manera, no es tradueixi en praxi política, amb l’ambigüitat i riscos que li són inherents. La “espiritualitat pura” no existeix. No hi ha l’esperit sense carn comuna de món i d’acció social estructurada. No hi pot haver una espiritualitat apolítica. Seria una il·lusió alienant. Així és, però aquí insistiré en l’altre pol, inseparable i imprescindible: una política sense espiritualitat no té ànima i porta a la mort. Ho sabem, millor, ho patim de sobres. Obre els ulls i mira.

Espiritualitat és mirar, sentir, viure en sintonia amb el misteri, el fons, l’esperit que tot ho mou des de la bondat de l’ésser cap a la bondat de la vida. Posa-ho si vols amb majúscula: Esperit. I posa-li els noms que vulguis: aire, alè, dynamis, energia, prana, Qi, musubi, raja, pu-am, nyama … Emana dels boscos i dels núvols, dels àtoms i de les estrelles, del fons de totes les criatures. És la força creadora, intel·ligent, del bé, de la bondat. És el silenci que tot ho revela. És atenció i consciència. És gratitud i sorpresa. És pietat i compassió. És reverència, respecte, cura. És El que és en tot. És Déu. I tu també ets això. I què seria la política sense aquesta mirada i mirament al misteri de tot? A on ens conduiria una política sense esperit, malvada? A on ens ha conduït? Tots som responsables i alguns, els polítics, ho són molt més, ja que ens representen i dirigeixen.

Mentre anem descobrint cada dia amb estupor nous fraus i robatoris dels que han dirigit la petita i la gran política, mentre cada dia hem d’aguantar les mentides dels grans mitjans sobre, per exemple, Orient Mitjà i Veneçuela, mentre segueixen ofegant-se centenars d’immigrants africans i en cada un d’ells se’ns ofega l’alè vital comú, mentre el gran capital i l’FMI -en la presidència del qual s’han assegut proxenetes i defraudadors- s’entesten a convèncer-nos que ja estem sortint de la crisi amb la mateixa recepta que la va provocar -que els pobres siguin cada vegada més nombrosos i més pobres, perquè els rics siguin cada vegada menys nombrosos però més rics-, mentre tot això succeeix i perquè no passi, és urgent que els polítics es deixin inspirar per l’Ànima de Tot . I és urgent creure profundament que sí es pot, perquè l’Esperit és el nostre ser veritable, que ens fa respirar, esperar, viure. En Ell / Ella tots els éssers som un.

José Arregi

(Publicat el 19-04-2015 a DEIA i als diaris del Grupo Noticias)

Articles relacionats

Opina

*

Translate »