18 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Portadors de l’evangeli

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY – Cicle C – 3 de juliol de 2016
Evangeli: Lluc 10,1-12.17-20
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 66,10-14c; Ga 6,14-18; Salm 66 (65)

PORTADORS DE L’EVANGELI

Lluc recull en el seu evangeli un important discurs de Jesús, adreçat no als Dotze sinó a un altre grup nombrós de deixebles als quals envia perquè col·laborin amb ell en el seu projecte del regne de Déu. Les paraules de Jesús constitueixen una mena de carta fundacional on els seus seguidors han d’alimentar la seva tasca evangelitzadora. Subratllo algunes línies mestres.

«Aneu». Encara que ho oblidem una i altra vegada, l’Església està marcada per l’enviament de Jesús. Per això és perillós concebre-la com una institució fundada per cuidar i desenvolupar la seva pròpia religió. Respon millor al desig original de Jesús la imatge d’un moviment profètic que camina per la història segons la lògica de l’enviament: sortint de si mateixa, pensant en els altres, servint al món la Bona Notícia de Déu. «L’Església no hi és per ella mateixa, sinó per a la humanitat» (Benet XVI).

Per això és avui tan perillosa la temptació de replegar-se sobre els nostres propis interessos, el nostre passat, les nostres adquisicions doctrinals, les nostres pràctiques i costums. Més encara, si ho fem endurint la nostra relació amb el món. Què és una Església rígida, anquilosada, tancada en si mateixa, sense profetes de Jesús ni portadors de l’Evangeli?

«Si entreu en una població i us acullen… cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: El Regne de Déu és a prop vostre». Aquesta és la gran notícia: Déu és a prop nostre animant-nos a fer més humana la vida. Però no n’hi ha prou d’afirmar una veritat perquè sigui atractiva i desitjable. Cal revisar la nostra actuació: ¿què és el que pot portar avui les persones cap a l’Evangeli?, com poden entendre Déu com una cosa nova i bona?

Segurament, ens falta amor al món actual i no sabem arribar al cor de l’home i la dona d’avui. No n’hi ha prou de predicar sermons des de l’altar. Hem d’aprendre a escoltar més, a acollir, a guarir la vida dels que pateixen… només així trobarem paraules humils i bones que apropin aquest Jesús, la tendresa insondable del qual ens posa en contacte amb Déu, el Pare Bo de tots.

«Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’». La Bona Notícia de Jesús es comunica amb respecte total, des d’una actitud amistosa i fraterna, encomanant pau. És un error pretendre imposar-la des de la superioritat, l’amenaça o el ressentiment. És antievangèlic tractar sense amor les persones només perquè no accepten el nostre missatge. Però, com l’acceptaran si no se senten compresos pels qui ens presentem en nom de Jesús?

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »