20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Pregària per la nit de Cap d’Any

CAP D’ANY – Cicle C – 1 de gener de 2019
Evangeli: Lc 2,16-21
Altres lectures d’aquest diumenge: Nm 6,22-27; Ga 4,4-7; Salm: 67 (66)

PREGÀRIA PER LA NIT DE CAP D’ANY

Senyor, abans d’entrar en el bullici i l’atordiment del nou any, vull aquest vespre trobar-me amb tu a poc a poc i amb calma. Són poques les vegades que ho faig. Tu saps que ja no encerto a resar. He oblidat aquelles oracions que em van ensenyar de petit i no he après a parlar amb tu d’una altra manera més viva i concreta.

Senyor, en realitat, ja no sé molt bé si crec en Tu. Han passat tantes coses aquests anys. Ha canviat tant la vida i he envellit tant per dins. Jo voldria sentir-me més viu i més proper a Tu. M’ajudaria a creure. Però em resulta tot tan difícil.

I, no obstant això, Senyor, jo et necessito. De vegades em sento molt malament dins meu. Van passant els anys i sento el desgast de la vida. Per fora tot sembla funcionar bé: la feina, la família, els fills. Qualsevol m’envejaria. Però jo no em sento bé.

Ja ha passat un any més. Aquesta nit començarem un any nou, però jo sé que tot seguirà igual. Els mateixos problemes, les mateixes preocupacions, els mateixos treballs. I així, fins quan?

Quant desitjaria poder renovar la meva vida des de dins. Trobar en mi una alegria nova, una força diferent per viure cada dia. Canviar, ser millor amb mi mateix i amb tothom. Però a la meva edat no es poden esperar grans canvis. Estic massa acostumat a un estil de vida. Ni jo mateix crec massa en la meva transformació.

D’altra banda, Tu saps com em deixo arrossegar per l’agitació de cada dia. Potser per això no em trobo gairebé mai amb tu. Tu estàs dins meu i jo camino gairebé sempre fora de mi mateix. Tu estàs amb mi i jo camino perdut en mil coses.

Si almenys et sentís com el meu millor Amic. A vegades penso que això ho canviaria tot. Quina alegria si jo no et tingués aquesta mena de por que no sé d’on brolla però que em distancia tant de Tu.

Senyor, grava bé en el meu cor que Tu cap a mi només pots sentir amor i tendresa. Recorda’m des de dins que Tu m’acceptes tal com sóc, amb la meva mediocritat i el meu pecat, i que m’estimes fins i tot encara que no canviï.

Senyor, em va passant la vida i, de vegades, penso que el meu gran pecat és no acabar de creure en Tu i en el teu amor. Per això, aquesta nit jo no et demano coses. Només que despertis prou la meva fe per creure que Tu ets sempre a prop i m’acompanyes.

Que al llarg d’aquest any nou no m’allunyi massa de Tu. Que sàpiga trobar-te en els meus sofriments i les meves alegries. Llavors potser canviaré. Serà un any nou.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »