22 setembre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Pregunta decisiva

DIUMENGE XXI DURANT L’ANY – Cicle B – 26 d’agost de 2018
Evangeli: Joan 6,60-69
Altres lectures d’aquest diumenge: Js 24,1-2a.15-17.18b; Ef 5,21-32; Salm: 34 [33,2-3.17 i 16-18.19.20-21.22-23 (R.: 9a)]

PREGUNTA DECISIVA

L’evangeli de Joan ha conservat el record d’una forta crisi entre els seguidors de Jesús. En tenim poques dades. Només se’ns diu que als deixebles els resulta dura la seva manera de parlar. Probablement els sembla excessiva l’adhesió que reclama d’ells. En un determinat moment, «molts deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell.»

Per primera vegada experimenta Jesús que les seves paraules no tenen la força desitjada. No obstant això no les retira, sinó que es reafirma més: «Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.» Les seves paraules semblen dures, però transmeten vida, fan viure, ja que contenen Esperit de Déu.

Jesús no perd la pau. No li inquieta el fracàs. Adreçant-se als Dotze els fa la pregunta decisiva: «¿També vosaltres em voleu deixar?» No els vol retenir per la força. Els deixa la llibertat de decidir. Els seus deixebles no han de ser servents, sinó amics. Si volen, poden tornar a casa seva.

Un cop més, Pere respon en nom de tots. La seva resposta és exemplar. Sincera, humil, assenyada, pròpia d’un deixeble que coneix Jesús prou com per no abandonar-lo. La seva actitud pot encara avui ajudar als que amb fe vacil·lant es plantegen prescindir de tota fe.

«Senyor, a qui aniríem?» No té sentit abandonar Jesús de qualsevol manera, sense haver trobat un mestre millor i més convincent. Si no segueixen Jesús, es quedaran sense saber a qui seguir. No han de precipitar-se. No és bo quedar-se sense llum ni guia a la vida.

Pere és realista. És bo abandonar Jesús sense haver trobat una esperança més convincent i atractiva? ¿N’hi ha prou substituir-lo per un estil de vida rebaixada, gairebé sense metes ni horitzó? És millor viure sense preguntes, plantejaments ni recerca de cap classe?

Hi ha alguna cosa que Pere no oblida: «Tu tens paraules de vida eterna.» Sent que les paraules de Jesús no són paraules buides ni enganyoses. Al costat d’ell han descobert la vida d’una altra manera. El seu missatge els ha obert a la vida eterna. On podrien trobar una notícia millor de Déu?

Pere recorda, finalment, l’experiència fonamental. Convivint amb Jesús ha descobert que ve del misteri de Déu. Des de lluny, a distància, des de la indiferència o el desinterès no es pot reconèixer el misteri que conté Jesús. Els Dotze l’han tractat de prop. Per això poden dir: «Nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.» Continuaran al costat de Jesús.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »