22 setembre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Prendre Jesús seriosament

DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY – Cicle B – 16 de setembre de 2018
Evangeli: Marc 8,27-35
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 50,5-9a; Jm 2,14-18; Salm: 116 (114-115)

PRENDRE JESÚS SERIOSAMENT

L’episodi de Cesarea de Filip ocupa un lloc central en l’evangeli de Marc. Després d’un temps de conviure amb ell, Jesús fa als seus deixebles una pregunta decisiva: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» En nom de tots, Pere li contesta sense dubtar: «Tu ets el Messies.» Per fi sembla que tot és clar. Jesús és el Messies enviat per Déu, i els deixebles el segueixen per col·laborar amb ell.

Però Jesús sap que no és així. Encara els falta aprendre alguna cosa molt important. És fàcil confessar Jesús amb paraules, però encara no saben el que vol dir seguir-lo de prop compartint el seu projecte i el seu destí. Marc diu que Jesús «va començar a instruir-los» dient que havia de patir molt. No és un ensenyament més, sinó una cosa fonamental que els deixebles hauran d’anar assimilant a poc a poc.

Des del principi els parla «amb tota claredat.» No els vol ocultar res. Han de saber que el patiment els acompanyarà sempre en la seva tasca d’obrir camins al regne de Déu. Al final serà condemnat pels dirigents religiosos i morirà executat violentament. Només en ressuscitar es veurà que Déu és amb ell.

Pere es rebel·la davant el que està sentint. La seva reacció és increïble. Pren Jesús a part per «renyar-lo.» Havia sigut el primer de confessar-lo com a Messies. Ara és el primer de rebutjar-lo. Vol fer veure a Jesús que el que està dient és absurd. No està disposat que segueixi aquest camí. Jesús ha de canviar aquesta manera de pensar.

Jesús reacciona amb una duresa desconeguda. Tot d’una veu en Pere els trets de Satanàs, el temptador del desert que cerca d’apartar-lo de la voluntat de Déu. Es gira de cara als deixebles i «renya» literalment Pere amb aquestes paraules: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs!», torna a ocupar el teu lloc de deixeble. Deixa de temptar-me. «No veus les coses com Déu, sinó com els homes.»

Després crida la gent i els seus deixebles perquè escoltin bé les seves paraules. Les repetirà en diverses ocasions. No han d’oblidar-les mai. «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi.»

Seguir Jesús no és obligatori. És una decisió lliure de cadascú. Però hem de prendre seriosament Jesús. No n’hi ha prou amb confessions fàcils. Si volem seguir-lo en la seva tasca apassionant de fer un món més humà, més digne i més joiós, hem d’estar disposats a dues coses. Primer, a renunciar a projectes o plans que s’oposen al regne de Déu. Segon, a acceptar els patiments que ens poden arribar per seguir Jesús i identificar-nos amb la seva causa.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »