24 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Primacia de la Paraula de Déu

PRIMACIA DE LA PARAULA DE DÉU

Diumenge IV de Pasqua, 12 de maig del 2019
Josep M. Balcells, escolapi

Bescanvi de veus. Per la veu ens coneixem i ens reconeixem. No és tan sols per les paraules, també hi juga un paper primordial en les relacions humanes tota la constel·lació no verbal del timbre, to, èmfasi, proximitat, presència, que en el parlar s’hi posa i que ens serveix per a identificar-nos. Això cobra a nivell d’intimitat i de comunió el punt àlgid de comunicació. Les veus estimades són singulars, susciten ressons, són vida donada i rebuda.

Avui posarem de relleu aquestes expressions pasquals: “Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna”. La veu bescanviada identifica l’interlocutor i la veu donada crea lligams i fa llar i família. Allò del Petit Princep: “domestica’m”, fes-me de casa! L’espera és un ritus…

La veu del Bon Pastor és més que la veu, és tota la Persona de Jesucrist que es fa presència i que enalteix, acarona, guareix. Paraules d’Amor les que intercanviem i que creen vida, familiaritat, amistat, llar…

Quan en els Fets dels apòstols es parla de l’anunci de “La Paraula de Déu” hem d’interpretar que és la mateixa Persona la que s’anuncia, la que es rep, a la qual per la fe i la pregària li donem resposta. Escoltar-la, acollir-la, deixar que remogui el nostre esperit, deixar-nos guiar per l’empenta espiritual que suposa, i que ens situa en l’àmbit d’una fe enfortint-se, donant consistència a la nostra esperança i que ens floreix en una relació renovada amb els altres, a començar pels més propers i, a més, fent que ressoni en onades concèntriques al nostre redós. I sempre va acompanyada per la joia pasqual recíproca. I per la pau que és la salutació usual que usa Jesús en les seves aparicions pasquals.

En la primera lectura d’avui dels Fets dels Apòstols hi surt per ben quatre vegades la Paraula de Déu que hi és personalitzada. És Crist qui s’hi transparenta i és com si fos Ell mateix a anunciar-se. Tan gran és la seva força d’expansió que bé podem llegir dit d’Ell mateix que “La Paraula de Déu s’expandia per tota la regió”. La Paraula de Déu té una forta connotació pasqual: Ens dona a conèixer la figura “transfigurada” que fa present el Regne de Déu incoativament, participat pel baptisme que ens permet escoltar-lo i parlar-hi de cor a cor, d’amic a amic. Justament deia la col·lecta d’aquesta setmana que estem celebrant: “Oh Déu, feu que el vostre poble exulti sempre de veure’s espiritualment rejovenit, que els qui ara s’alegren de sentir-se restituïts a la dignitat de fills, esperin el dia de la resurrecció amb l’esperança segura del goig etern”.

En una de les quatre constitucions del Concili Vaticà II, la que parla de la Revelació divina se’ns fa l’elogi i dona el lloc privilegiat que la Paraula de Déu té al si de l’Església: “Perquè Déu envià el seu Fill, el Verb etern que il·lumina tots els homes, a fi que visqués entre ells i els manifestés els secrets de Déu (cf. Jo i, 1-18); Jesucrist, doncs, el Verb encarnat, “home enviat als homes, diu les paraules de Déu” (Jo 3, 34) i acompleix l’obra de la salvació que li confià el Pare (cf. Jo 5, 36; 17, 34). Jesucrist , doncs, -veure el qual és veure el Pare (cf. Jo 14, 9); ho llegim avui a l’evangeli-, amb la seva presència i manifestació personal, amb paraules i obres, amb senyals i miracles, i, principalment, amb la seva mort i resurrecció gloriosa d’entre els morts, finalment enviant-nos l’Esperit de la veritat, acabà la revelació i confirmà, amb el seu testimoni diví, que Déu viu amb nosaltres per alliberar-nos de les tenebres del pecat i de la mort i ressuscitar-nos per a la vida eterna”. Pau (2, Tm. 3, 16-17) afirma: “Tota l’Escriptura és inspirada de Déu i útil per a ensenyar, reprendre, corregir, formar en la justícia, perquè l’home de Déu sigui perfecte, a punt per a tota obra bona”.

Afegeix el Concili: “L’Església ha venerat sempre les sagrades Escriptures com ho ha fet també pel Cos mateix del Senyor, prenent sempre de la taula i distribuint als fidels el pa de vida, tant el de la Paraula de Déu com el del Cos de Crist, molt especialment en la litúrgia… Perquè en els llibres sagrats el Pare que és als cels es gira amb amor als seus fills i els parla; i és tan gran l’eficàcia que té la Paraula de Déu, que és, en veritat, puntal i força per a l’Església, fortalesa de la fe pels seus fills, aliment de l’ànima, font pura i perenne de la vida espiritual: “perquè viva i eficaç és la Paraula de Déu” (He 4, 12), “que té poder d’edificar i de donar-vos l’heretatge entre tots els santificats”(Fets 20, 32; cf. I Te 2, 13)

“El Concili exhorta molt insistentment tots els cristians que aprenguin “l’excel·lència del coneixement de Crist Jesús (Fl. 3, 8) amb la lectura sovintejada de les divines Escriptures. “Perquè el desconeixement de les Escriptures és desconeixement de Crist (sant Jeroni). Que s’acostin, doncs, de bon grat, al mateix text sagrat, bé per la sagrada Litúrgia, plena del llenguatge de Déu, bé per la lectura espiritual, bé per institucions que l’escampen ara arreu de manera molt notable (grups bíblics). Però no oblidéssim pas que cal que l’oració s’agermani a la lectura de la sagrada Escriptura a fi d’encetar un diàleg entre Déu i l’home; perquè “li parlem quan preguem, i l’escoltem quan llegim les paraules divines” (san Ambròs)

“Així, doncs, amb la lectura i l’estudi dels llibres sagrats “la Paraula de Déu” es propagui i sigui glorificada (2 Te. 3, 1) i el tresor de la revelació, lliurat a l’Església, “ompli cada vegada més els cors dels homes. Així com la vida de l’Església rep el seu increment de la constant renovació del misteri de l’Eucaristia, semblantment cal esperar un nou impuls per a la vida espiritual de la creixent veneració per la Paraula de Déu, que roman sempre” (Is. 40, 8).

L’espiritualitat consonant amb el Concili Vaticà II “ha de ser pouada, sobretot, en la font de la Sagrada Escriptura i de la Litúrgia, com un anunci de les meravelles de Déu en la història de la salvació o misteri del Crist, que sempre és present i obra en nosaltres, sobretot en les celebracions litúrgiques”. Ho llegim en la Constitució sobre la Litúrgia. Així uneix la Paraula de Déu amb el Pa de vida. D’ambdues sens demana una més aprofundida formació sobretot a nivell d’adults que no es pot mai prejutjar com si ja en tinguéssim suficient. De l’Ordenament del Missal Romà hi llegim: “La litúrgia de la Paraula ha de ser celebrada de manera que afavoreixi la meditació; per tant, s’ha d’evitar absolutament tota forma de pressa que impedeixi el recolliment. Hi són oportuns també uns breus moments de silenci, adaptats a l’assemblea aplegada, per mitjà dels quals, amb l’ajut de l’Esperit Sant, la Paraula de Déu sigui acollida en el cor i es prepari la resposta amb la pregària”. Darrerament el papa Francesc ha fet un seguit de catequesis que ha aplegat el CPL, fent-ne un folletó titulat LA MISSA, COR DE L’ESGLÉSIA, que faríem bé de fer-ne uns comentaris en els grups formatius. En sortiriem rejovenits. Trobo que aquest temps pasqual n’és molt apropiat. Notem, per exemple que durant aquesta setmana en els evangelis que són de sant Joan es descabdella el sermó del Pa de vida. És una oportunitat més d’anar seguint el pla formatiu que es desenvolupa en les eucaristies ferials.

No oblidem que l’ambient global de les Eucaristies és sempre de pregària, que fem conjuntament amb el sacerdot i que ens hauria de portar a poder pregar llegint i llegint bo i seguint la pregària del sacerdot. Concelebrem amb ell. Així se’ns diu: “L’Església intenta, amb cura sol·lícita, que els cristians no assisteixin a aquest misteri de fe com a espectadors estranys i muts, sinó entenent-lo bé a través dels ritus i les pregàries, participin en l’acció sagrada de manera conscient, piadosa i activa; siguin instruïts per la Paraula de Déu, reconfortats a la Taula del Cos el Senyor, donin gràcies a Déu, aprenguin a oferir-se quan s’ofereix la Víctima Immaculada, no solament per mans del Sacerdot sinó juntament amb ell, i cada dia es trobin més perfectes, per la mediació del Crist, en la unitat amb Déu i entre ells mateixos, perquè, finalment, Déu sigui tot en tots”.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »