18 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Què hem de fer?

DIUMENGE III D’ADVENT – Cicle C – 16 de desembre de 2018
Evangeli: Lluc 3,10-18
Altres lectures d’aquest diumenge: So 3,14-18a; Fl 4,4-7; Salm: Is 12

QUÈ HEM DE FER?

La predicació del Baptista va sacsejar la consciència de molts. Aquell profeta del desert els estava dient en veu alta el que ells sentien en el seu cor: calia canviar, tornar a Déu, preparar-se per acollir el Messies. Alguns se li van acostar per preguntar-li: Què hem de fer?

El Baptista té les idees molt clares. No els proposa afegir a la seva vida noves pràctiques religioses. No els demana que es quedin al desert fent penitència. No els parla de nous preceptes. Al Messies cal acollir-lo mirant atentament als necessitats.

No es perd en teories sublims ni en motivacions profundes. De manera directa, en el més pur estil profètic, ho resumeix tot en una fórmula genial: “Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.” I nosaltres, què hem de fer per acollir Crist enmig d’aquesta societat en crisi?

Primer de tot, esforçar-se molt més en conèixer el que està passant: la manca d’informació és la primera causa de la nostra passivitat. D’altra banda, no tolerar la mentida o l’encobriment de la veritat. Hem de conèixer, en tota la seva cruesa, el sofriment que s’està generant de manera injusta entre nosaltres.

No n’hi ha prou de viure a cops de generositat. Podem fer passes cap a una vida més sòbria. Atrevir-se a fer l’experiència “d’empobrir-se” a poc a poc, retallant el nostre actual nivell de benestar, per compartir amb els més necessitats tantes coses que tenim i no necessitem per viure.

Podem estar especialment atents als que han caigut en situacions greus d’exclusió social: desnonats, privats de la deguda atenció sanitària, sense ingressos ni cap recurs social… Hem de sortir instintivament en defensa dels que s’estan enfonsant en la impotència i la manca de motivació per enfrontar-se al seu futur.

Des de les comunitats cristianes podem desenvolupar iniciatives diverses per estar a prop dels casos més sagnants de desemparament social: coneixement concret de situacions, mobilització de persones per no deixar ningú sol, aportació de recursos materials, gestió de possibles ajudes…

Per a molts són temps difícils. A tots se’ns va oferir l’oportunitat d’humanitzar el nostre consumisme esbojarrat, fer-nos més sensibles al sofriment de les víctimes, créixer en solidaritat pràctica, contribuir a denunciar la manca de compassió en la gestació de la crisi… Serà la nostra manera d’acollir amb més veritat a Crist en les nostres vides.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »