20 juliol 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Rebutjat entre els seus

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY – Cicle B – 8 de juliol de 2018
Evangeli: Marc 6,1-6
Altres lectures d’aquest diumenge: Ez 2,2-5; 2Co 12,7-10; Salm: 123 (122)

REBUTJAT ENTRE ELS SEUS

Jesús no és un sacerdot del Temple, ocupat en cuidar i promoure la religió. Tampoc el confon ningú amb un mestre de la Llei, dedicat a defensar la Torà de Moisès. Els pagesos de Galilea veuen en els seus gestos guaridors i en les seves paraules de foc l’actuació d’un profeta mogut per l’Esperit de Déu.

Jesús sap que li espera una vida difícil i conflictiva. Els dirigents religiosos se li enfrontaran. És el destí de tot profeta. No sospita encara que serà rebutjat precisament entre els seus, els que millor el coneixen des de nen.

Pel que sembla, el rebuig de Jesús al seu poble de Natzaret era molt comentat entre els primers cristians. Tres evangelistes recullen l’episodi amb tot detall. Segons Marc, Jesús arriba a Natzaret acompanyat de deixebles i amb fama de profeta guaridor. Els seus veïns no saben què pensar.

En arribar el dissabte, Jesús entra a la petita sinagoga del poble i «es posa a ensenyar». Els seus veïns i familiars gairebé ni l’escolten. Entre ells neixen tota mena de preguntes. Coneixen Jesús des de nen: és un veí més. On ha après aquest missatge sorprenent del regne de Déu? De qui ha rebut aquesta força per curar? Marc diu que Jesús «els tenia desconcertats». Per què?

Aquells pagesos creuen que ho saben tot de Jesús. S’han fet una idea d’ell des de petit. En lloc d’acollir-lo tal com es presenta davant d’ells queden bloquejats per la imatge que tenen d’ell. Aquesta imatge els impedeix obrir-se al misteri que hi ha en Jesús. Es resisteixen a descobrir en ell la proximitat salvadora de Déu.

Però hi ha alguna cosa més. Acollir-lo com a profeta significa estar disposats a escoltar el missatge que els adreça en nom de Déu. I això pot portar-los problemes. Ells tenen la seva sinagoga, els seus llibres sagrats i les seves tradicions. Viuen amb pau la seva religió. La presència profètica de Jesús pot trencar la tranquil·litat del llogaret.

Els cristians tenim imatges força diferents de Jesús. No totes coincideixen amb la que tenien els que el van conèixer de prop i el van seguir. Cadascú de nosaltres ens fem la nostra idea d’ell. Aquesta imatge condiciona la nostra manera de viure la fe. Si la nostra imatge de Jesús és pobre, parcial o distorsionada, la nostra fe serà pobre, parcial o distorsionada.

Per què ens esforcem tan poc a conèixer Jesús? Per què ens escandalitza recordar els seus trets humans? Per què ens resistim a confessar que Déu s’ha encarnat en un Profeta? ¿Intuïm potser que la seva vida profètica ens obligaria a transformar profundament les nostres comunitats i la nostra vida?

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »