16 febrer 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Recórrer camins nous

DIUMENGE II D’ADVENT – Cicle A – 4 de desembre de 2016
Evangeli: Mateu 3,1-12
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 11,1-10; Rm 15,4-9; Salm 72 (71)

RECÓRRER CAMINS NOUS

Cap als anys 27 o 28 va aparèixer en el desert al voltant del Jordà un profeta original i independent que va provocar un fort impacte en el poble jueu: les primeres generacions cristianes el van veure sempre com l’home que va preparar el camí de Jesús.

Tot el seu missatge es pot concentrar en un clam: «Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes». Després de vint segles, el papa Francesc ens està exhortant amb el mateix missatge als cristians: obriu camins a Déu, torneu a Jesús, acolliu l’Evangeli.

El seu propòsit és clar: «Procureu ser una Església que cerca camins nous». No serà fàcil. Hem viscut aquests darrers anys paralitzats per la por. El papa no es sorprèn: «La novetat fa sempre una mica de por perquè ens sentim més segurs si ho tenim tot sota control, si som nosaltres els qui construïm, programem i planifiquem la nostra vida». I ens fa una pregunta a la qual hem de respondre: «¿Estem decidits a recórrer els camins nous que la novetat de Déu ens presenta o ens atrinxerem en estructures caduques que han perdut capacitat de resposta?».

Alguns sectors de l’Església demanen al papa que emprengui com més aviat millor reformes que consideren urgents. No obstant això, Francesc ha manifestat la seva postura de manera clara: «Alguns esperen i em demanen reformes en l’Església, i n’hi ha d’haver. Però abans cal un canvi d’actituds».

Em sembla admirable la clarividència evangèlica del papa. El primer no és signar decrets reformistes. Abans cal posar les comunitats cristianes en estat de conversió i recuperar a l’interior de l’Església les actituds evangèliques més bàsiques. Només en aquest clima serà possible escometre de manera eficaç i amb esperit evangèlic les reformes que necessita urgentment l’Església.

El mateix Francesc ens està indicant cada dia els canvis d’actituds que necessitem. N’assenyalaré alguns de gran importància. Posar Jesús en el centre de l’Església: «Una Església que no porta a Jesús és una Església morta». No viure en una Església tancada i autoreferencial: «Una Església que es tanca en el passat traeix la seva pròpia identitat». Actuar sempre moguts per la misericòrdia de Déu envers tots els seus fills: no conrear «un cristianisme restauracionista i legalista que ho vol tot clar i segur, i no troba res». Cercar una Església pobra i dels pobres. Ancorar la nostra vida en l’esperança, no «en les nostres regles, els nostres comportaments eclesiàstics, els nostres clericalismes».

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »