23 juliol 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Res no el va poder aturar

DIUMENGE DE RAMS – Cicle A – 9 d’abril de 2017
Evangeli: Mateu 26,14-27,66
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 50,4-7; Fl 2,6-11; Salm 22 (21)

RES NO EL VA PODER ATURAR

L’execució del Baptista no va ser una cosa casual. Segons una idea molt estesa en el poble jueu, el destí que espera al profeta és la incomprensió, el rebuig i, en molts casos, la mort. Probablement, Jesús va comptar des de molt aviat amb la possibilitat d’un final violent.

Però Jesús no va ser un suïcida. Tampoc buscava el martiri. Mai no va voler el sofriment ni per a ell ni per a ningú. Va dedicar la seva vida a combatre’l en la malaltia, les injustícies, la marginació o la desesperança. Va viure entregat a «cercar el regne de Déu i la seva justícia»: aquest món més digne i més feliç per a tothom que busca el seu Pare.

Si Jesús accepta la persecució i el martiri és per fidelitat a aquest projecte de Déu, que no vol veure patir els seus fills i filles. Per això no corre cap a la mort, però tampoc es fa enrere. No fuig davant les amenaces; tampoc modifica el seu missatge ni es desdiu de les seves afirmacions en defensa dels últims.

Li hauria estat fàcil evitar l’execució. N’hi hauria hagut prou amb callar i no insistir en el que podia irritar al temple o al palau del prefecte romà. No ho va fer. Va seguir el seu camí. Va preferir ser executat abans que trair la seva consciència i ser infidel al projecte de Déu, el seu Pare.

Va aprendre a viure en un clima d’inseguretat, conflictes i acusacions. Dia a dia es va anar reafirmant en la seva missió i va seguir anunciant amb claredat el seu missatge. Es va atrevir a fer-ne difusió no només en els llogarets retirades de Galilea, sinó en l’entorn perillós del temple. Res el va detenir.

Morirà fidel al Déu en què ha confiat sempre. Seguirà acollint tothom, fins i tot a pecadors i indesitjables. Si acaben rebutjant-lo, morirà com un «exclòs», però amb la seva mort confirmarà el que ha estat la seva vida sencera: confiança total en un Déu que no rebutja ni exclou ningú del seu perdó.

Seguirà buscant el regne de Déu i la seva justícia, identificant-se amb els més pobres i menyspreats. Si un dia l’executen en el suplici de la creu, reservat per a esclaus, morirà com el més pobre i menyspreat, però amb la seva mort segellarà per sempre la seva fe en un Déu que vol la salvació de l’ésser humà de tot allò que l’esclavitza.

Els seguidors de Jesús descobrim el Misteri últim de Déu encarnat en el seu amor i lliurament extrem a l’ésser humà. En l’amor d’aquest crucificat hi ha Déu mateix identificat amb tots els que pateixen, cridant contra totes les injustícies i perdonant els botxins de tots els temps. En aquest Déu s’hi pot creure o no creure-hi, però no és possible burlar-se’n. En ell confiem els cristians. Res no l’aturarà en el seu afany per salvar els seus fills i filles.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »