16 febrer 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Sants innocents

De la infància de Jesús no sabem gairebé res: no va néixer l’any 0, sinó cap a l’any 5/6 abans de la nostra era, probablement a Natzaret; era fill de Maria i de Josep el fuster, i va tenir almenys quatre germans i dues germanes; era d’una família pobra com tantes altres d’un pobre llogaret rural. Això és gairebé tot, molt o poc segons es miri.

Però 80 o 90 anys més tard, els evangelistes Mateu i Lluc van elaborar uns relats que es coneixen com a “evangelis de la infància” i que han inspirat a infinitat de pintors i escultors, poetes i músics, i que segueixen inspirant als creients: àngels que anuncien el naixement de Jesús a Josep i Maria, i a uns pastors dels afores de Betlem, pastors i “mags” de l’Orient -sacerdots perses, iranians, de la religió de Zoroastre- que visiten el nadó, estels que guien i cors d’àngels que canten … “Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra a tots els éssers humans, estimats de Déu”. Pau a la terra entre tots els éssers nascuts de l’Amor, cridats a estimar.

Són escenes infinitament belles, i ens segueixen inspirant avui tant com ahir. Sí, poden seguir inspirant el mateix que fa 50, 200 o 2000 anys, a condició que sapiguem llegir. Que ningú ens espatlli, en nom de l’Evangeli, la bellesa sublim d’aquests relats, obligant-nos a llegir-los com a documents històrics o com a revelació de dogmes a creure. Llegim-los com el que van voler ser i són en realitat: profecies i poemes.

Llegim-los amb nova innocència, amb segona ingenuïtat, amb ànima de nen. llegim-los com revelació del Misteri que mou el cor més enllà de la paraula, més enllà de les creences. Tu ets Josep, tu ets Maria, tu ets Jesús. Tu ets àngel i estel. Tu ets el pastoret de Betlem, tu ets mag de l’Orient, savi i cercador.

Doncs bé, a l'”evangeli de la infància” propi de Mateu -que, per cert, no s’assembla en res al de Lluc- trobem el relat d’una matança horrible: Herodes el Gran, en sentir als mags que vénen a adorar a un “rei” nounat, s’alarma de sols pensar que aquest nen acabi prenent-li el tron, i mana matar tots els nens de la regió de Betlem de menys de dos anys. Són els “sants innocents”.

No va passar res així a la lletra, però segueix succeint cada dia. El poder és presa de la por, i la por porta a matar. A més ambició, més por. A més por, més morts. Per exemple, sabem que aquell rei Herodes era molt cruel perquè era molt poruc; per por de perdre el tron, va matar el seu gendre i els seus fills Alexandre, Aristòbul i Antípater, a la seva esposa Mariamne i a moltíssims més, i va ordenar que quan ell morís es matés a nombrosos personatges jueus, perquè hi hagués moltes llàgrimes i sanglots en els funerals del rei. La història està plena de sants innocents, víctimes del poder.

La història és plena també d’altres sants innocents, els que vencen al poder i salven les víctimes amb la força del bé. Així, quan el faraó d’Egipte va voler exterminar els fills dels hebreus, Moisés va ser salvat per la seva mare, la seva germana, la filla del faraó i dos llevadores egípcies. Cinc santes innocents que defensen la vida i alliberen al que després serà alliberador. Aquesta història del faraó i de Moisès serveix justament de model al relat de Mateu, invertint la geografia, això sí: Moisès i els hebreus van fugir d’Egipte per ser lliures; Maria i Josep, per contra, fugen de Palestina a Egipte per posar fora de perill a Jesús, Messies salvador de la vida. La geografia de la crueltat i de la innocència s’inverteixen, igual que els seus noms propis -mireu el que passa avui-, però són sempre els innocents que salven la vida i recomponen la història.

És la nostra història. Només la innocència la podrà salvar. No la innocència entesa com candidesa ni com puresa moral o legal. In-nocens significa en llatí qui no fa mal. Innocent és qui té el cor indemne, sencer i sa, malgrat el dany sofert i del dany infligit, ja que tots hem fet mal i ens en han fet. Innocent és qui reconeix i sent el dany infligit, i està disposat a excusar el rebut. Innocent és qui segueix creient en la bondat aliena i pròpia com la veritat més profunda, malgrat tot. Innocent és la persona bona que no mesura mèrits ni controla resultats.

Així va ser Jesús. Així va encarnar a “Déu”, bondat feliç, Plenitud de la vida sense por i sense mal. Aquesta innocència divina és la nostra veritat primera. Aquesta és també la teva vocació. Això ets també tu.

Jose Arregi

Opina

*

Translate »