13 desembre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

“Si és” servit

“SI ÉS” SERVIT

Diumenge XXV de durant l’any, 23 de setembre del 2018
Josep M. Balcells, escolapi

La paraula clau de l’evangeli d’avui és la de servir, amb la particularitat de com Jesús la diu –millor seria dir-ne proclamar- per l’èmfasi que hi posa per la forma podríem dir solemne en què la proclama. S’asseu, en senyal de magisteri. Convoca els dotze i comença amb el condicional si… que utilitza en moments de màxim relleu: “Si algú vol ser el primer ha de ser el darrer i el servidor de tots”. I per accentuar la importància del que els ha manifestat, prenent en braços un infant i amb insistència particular els diu: “qui acull un infant perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i en definitiva, al Pare que m’ha enviat”.

Tota aquesta escena ve donada perquè no volen admetre els “seus” que la vida del Mestre –com ell afirmava més d’una vegada- havia de patir mort a mans del responsables del poble. És el propi evangelista que diu com admirant-se sornaguerament: “Ells no entenien què volia dir”, tot i afegint-hi que “no gosaven fer-li preguntes”. Aquest evangeli és complet i clarament significatiu de les actituds, la de Jesús, ben explícita i la temorenca dels deixebles. L’evangeli condensat, vaja!

Hem d’anar a un altre moment molt important de la vida de Jesús per arrodonir el gran missatge que avui la litúrgia posa a la nostra consideració. Em refereixo a quan Jesús aplega els seus en vigílies del desenllaç tràgic de la seva vida. “Tenint-los a taula…” Deixem que ens ho expliqui Joan: “…Jesús sabent que el Pare li havia posat tot a les seves mans i sabent que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola… i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida…” I la lliçó, recapituladora m’atreviria a dir: “Enteneu això que us he fet?. Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple, perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. Us ben asseguro: el criat no és més important que l’amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia. Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica”.

Noteu que la paraula servent etimològicament ve de serf que vol dir esclau. De passada recordeu que Maria en el Magníficat proclama la petitesa de la serventa (del Senyor). Com quadren la petitesa i ser serventa!

L’expressió més cabal de l’amor és el qui es posa a disposició activa amb els semblants, amb tots àdhuc els més petits. D’home a home amb tot el respecte tots som iguals.

Jesús en la passió Joan ens diu que Jesús havent estimat els seus, els estimà fins a l’extrem. És ben bé inconcebible l’extrem de l’amor de Jesús; potser ho podríem mig entendre perquè és dit de l’Eucaristia, que és la participació en la mort i resurrecció de Jesús. Si ell que és Mestre i Senyor, què hem de fer nosaltres ben alliçonats per la seva entrega i havent-nos deixat el seu capteniment i testament rubricant l’actitud de donar-se sens mesura. Ara tenen més plenitud les seves últimes paraules:”Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres”. I conclou: “Tothom coneixerà que sous deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres”.

Essent així les propostes i recomanacions del nostre Mestre, serà bo que fem esment de les característiques del servei que ens acomuna els uns als altres. No us espanteu. Aneu llegint poc a poc. Us identificareu en algún tret…

– mantenir ferma i incommovible la convicció de la radical dignitat de tots aquells a qui devem servir.
– estar atents a tots. Veure’ls de prop, són “proïsme”, “pròxims” a la evangèlica.
– no prejutjar ningú, àdhuc per les falses aparences.
– mirar tothom amb simpatia volguda.
– mirar tothom als ulls, sobretot d’aquells a qui parlem
– estar promptes, no per obligació.
– pre-venir, passar davant, intuir les seves necessitats.
– donar temps per endavant, atenent-los.
– saber dialogar, i fer-ho sense suficiències. No voler tenir raó ni ser uns buscarraons.
– saber donar la mà; això és un art. Per com donem la mà s’intueix la disponibilitat i l’afecte.
– no pensar que no em toca a mi; sinó avançar-me.
– donar amb escreix, superant el mínim degut.
– ser gratuït; donar pel goig de donar.
– no guardar rancors, per petits que siguin.
– anar més enllà del que és degut, del que a mi em pogués semblar.
– ser generós en el donar.
– saber rebre qualsevol cosa no pensant que a mi m’era degut.
– donar amb cortesia, amb espontaneïtat, tant amb els de casa com als fora.
– saber sorprendre per haver donat amb afecte manifest.
– donar amb el somriure als llavis.
– donar amb humor fi.
– ser instrument de pau en el tracte.
– saber perdonar.
– no negar la paraula, ostensiblement.
– encomanar discretament la joia.
– saludar sempre
– dir una paraula o un gest d’afecte discret.
– saber posar-se en la pell de l’altre; ser empàtic.
– ser bondadós i de bon tracte.
– no fer pagar als altres els nostres estats d’ànim negatius.
– no perdre de vista la nostra petitesa convicta i mantinguda.
– saber ser digne de l’hospitalitat que se’ns ofereix.
– tenir present la paràbola del bon samarità.
– què es diu? No oblidar-ho mai: donar gràcies per tot el que es rep.
– saber conviure sobretot a casa, on els frecs podem ser més freqüents.
– no escapolir-se de les pròpies responsabilitats, assumides.
– tenir la “quotidianitat” com a test del ser servicial.
– ser humans, tanmateix, i sempre.
– aixecar-se, cedir el seient, quan algú el necessita.
– no tinguis ningú per foraster i menys per enemic: racismes i similars…
– acollir és el gran sinònim de servir: ho diu l’evangeli, clar i net.
– no-violents per convicció.
– el dret privilegia al dèbil.
– fes “voluntariat”, enrola’t.
– consolar, plorar amb els qui ploren
– practicar obres de misericòrdia, espirituals, materials, de tota mena.
– no disparis amb bala, fes que del canó en brolli una flor.
– no maltractis l’ambient, no tiris res per terra, recicla
– participa, dóna una mà tant a qui te la demana com si no.

Només tenint-ne tres de positius ja estem pel bon camí. Servidor de vostè!

Articles relacionats

Opina

*

Translate »