20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Test de comprensió lectora a Ignasi de Loiola.

Tercero: mirar y considerar lo que hacen, así como es el camino y trabajar, para que el Señor sea nascido en summa pobreza…

…y a cabo de tantos trabajos, de hambre, de sed, de calor y de frío, de injurias y afrentas, para morir en cruz…

Ignasi de Loiola – Contemplació dela Nativitat

¿Ha entès Ignasi de Loiola els relats evangèlics de la infància de Jesús?

NO i SÍ.

Un NO ben clar per la primera part.

El camí que va de Natzaret a Betlem no condueix a la “summa pobreza”, sinó “para que el Señor sea nascido” en reialesa i divinitat.

Si volia néixer en reialesa, calia -per ser “rei dels jueus”- néixer a Betlem, de la descendència de David.

Si volia néixer en divinitat, calia néixer com naixien déus i deesses: déus i deesses no acostumaven a néixer a casa seva (tampoc a l’hospital comarcal).

Un exemple entre molts d’altres:

Aquesta imatge la trobarem en el mite grec del naixement d’Asclepios, el déu dela Medicina, mite que ens permetrà comprendre molts detalls del relat de Lluc. El paral·lelisme simbòlic entre aquesta figura grega del Salvador i la persona de Crist és certament prou fort. La seva mare és l’estimada d’Apol·lo, i d’ell porta el seu fill. L’infanta, mentre està de viatge, en una muntanya, a on el trobarà un pastor, entre animals (tret característic d’un naixement diví)…

I un , també ben clar, per la segona part.

El camí que s’origina a Betlem, la confrontació entre el proclamat, per un estol dels exèrcits celestials a uns pastors, com “el Salvador de tot el poble” i el que la propaganda imperial enaltia com “Salvador de tot el món”, acaba -com no es podia esperar altra cosa- a la creu.

Que ciutats gregues d’Àsia Menor havien decidit que el 23 de setembre, dia del naixement d’August, seria el primer dia de l’any, anomenant-lo « Salvador». A la ciutat d’Halicarnàs una inscripció el saluda com « Salvador de tot el món», i a Priene, una altra ciutat al sud-oest de l’actual Turquia, una inscripció deia referint-se a ell: «El dia del naixement del Déu ha assenyalat el començament de la bona nova per a tot el món».

I si voleu, podeu seguir dos consells. El primer ens el dóna Eugen Drewermann, l’autor dels dos textos anteriors a De la naissance des dieux à la naissance du Christ:

Si acceptem «meditar» i reconèixer que aquests relats de la infància han estat escrits com textos simbòlics per a meditar, aleshores ens caldrà precisament fer el que fan aquestes imatges de Nadal, i el que aquestes imatges ens inviten a fer: Centrar la nostra fe al Crist en imatges simbòliques i deixar que ella actuï en nosaltres. I aleshores ens adonarem que no cal considerar històricament tota la pietat popular sobre el Nadal com un fantàstic error.

I el segon us el puc donar jo mateix:

Certament, si algú vol passar les festes de Nadal en pau, millor és que canti nadales davant del pessebre i que deixi, per passades festes, la lectura de les narracions evangèliques, una lectura que no pot deixar de ser -si ens atrevim a escoltar totes les seves ressonàncies- una lectura política.

El relat de Mateu de la infància (els dos primers capítols) vol recordar la confrontació entre el Faraó d’Egipte i Moisès: Jesús serà el nou Moisès, l’alliberador del seu poble de l’opressió faraònica.

L’evangeli de Lluc és més valent. Ara la confrontació no serà entre Jesús i un “reyezuelo” autonòmic, sinó amb el mateix emperador de tot el món: el relat evangèlic de Lluc posa cara a cara l’emperador de Roma i el nen nat a una establia…

Per ampliar el tema:

http://www.sunyol.net/miquel/sermo_ct.htm

Comentaris

  1. A. Ferret A. Ferret diu:

    Efectivament: els rextos de la infància no els hem de considerar històrics (perquè no ho són), sinó simbòlics, perquè pretenen fer-nos entendre uns valors que són bons.

Opina

*

Translate »