19 novembre 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Tornar a Galilea

DIUMENGE DE PASQUA – Cicle A – 16 d’abril de 2017
Evangeli: Mateu 28,1-10 (Vetlla Pasqual) – Evangeli del dia: Jn 20,1-9
Altres lectures d’aquest diumenge: Ac 10,34a.37-43; Col 3,1-4; Salm 118 (117)

TORNAR A GALILEA

Els evangelis han recollit el record d’unes dones admirables que, a l’alba del dissabte, han anat a veure el sepulcre on ha estat enterrat Jesús. No el poden oblidar. Continuen estimant-lo més que a ningú. Mentrestant, els homes han fugit i romanen potser amagats.

El missatge que senten en arribar és d’una importància excepcional. L’evangeli de Mateu diu així: «Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat». És un error buscar Jesús en el món de la mort. És viu per sempre. Mai el podrem trobar on la vida és morta.

No ho hem d’oblidar. Si volem trobar Crist ressuscitat, ple de vida i de força creadora, no l’hem de buscar en una religió morta, reduïda al compliment extern de preceptes i ritus rutinaris, en una fe apagada que se sosté en tòpics i fórmules gastades, buides d’amor viu a Jesús.

Llavors, on el podem trobar? Les dones reben aquest encàrrec: «Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu”». Per què cal tornar a Galilea per veure el Ressuscitat? Quin sentit profund amaga aquesta invitació? Què se’ns està dient als cristians d’avui?

A Galilea es va sentir, per primera vegada i en tota la seva puresa, la Bona Notícia de Déu i el projecte humanitzador del Pare. Si no tornem a escoltar-los avui amb cor senzill i obert, ens alimentarem de doctrines venerables, però no coneixerem l’alegria de l’Evangeli de Jesús, capaç de «ressuscitar» la nostra fe.

A més, a la vora del llac de Galilea es va anar gestant la primera comunitat de Jesús. Els seus seguidors viuen al seu costat una experiència única. La seva presència ho omple tot. Ell és el centre. Amb ell aprenen a viure acollint, perdonant, guarint la vida i despertant la confiança en l’amor insondable de Déu. Si no posem com més aviat millor Jesús en el centre de les nostres comunitats, mai experimentarem la seva presència enmig nostre.

Si tornem a Galilea, la «presència invisible» de Jesús ressuscitat adquirirà trets humans en llegir els relats evangèlics, i la seva «presència silenciosa» recobrarà veu concreta en escoltar les seves paraules d’encoratjament.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »