26 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

«Tota la vida m’acompanyen la teva bondat i el teu amor»

JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN – (Cicle A) – 23 de novembre de 2014
Salm: 23 (22)

El Senyor és el meu pastor

El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
2 Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l’aigua,
3 i allí em retorna.

Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom.
4 Ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.

Perquè tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.

5 Davant meu pares taula tu mateix,
i els adversaris ho veuen;
m’has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.

6 N’estic cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

Copyright © 2011 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
_______________________________________________________________________________________________

COMENTARI DE TONI PUJOL

«Tota la vida m’acompanyen la teva bondat i el teu amor».

«Quan el Fill de l’home vindrà» (Mt 25, 31), experimentarem els meravellosos efectes de la seva acció poderosa, capaç d’incidir sobre la realitat i refer-la de bell nou. Ningú no romandrà indiferent. Tots haurem de decidir. Tots haurem de prendre partit!

Vet aquí les senyes d’identitat, per les quals el sabrem reconèixer: el Fill de l’home obrarà entre nosaltres com un bon pastor. «Jo mateix cercaré les meves ovelles, diu el Senyor, i en faré el recompte. Les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat els dies de núvols i de boira. Les faré pasturar [procuraré que trobin abundós l’aliment que necessiten per viure] i les duré a reposar [segures i en pau]. Cercaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la ferida, sanaré la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia» (Ez 34, 11-12; 15-16).

«Quan el Fill de l’home vindrà», els nostres cors s’ompliran d’alegria. Notarem que arriba el terme de la nostra esperança, que les nostres pregàries troben compliment: «el Senyor és el meu pastor, no em manca res…» Compartirem, amb els nostres germans, la misericòrdia que hem rebut a mans plenes. Col•laborarem en la construcció del seu Regne, i en serem cohereus.

La relació (comunió) que guardem amb «el Fill de l’home» passarà a ser tan íntima, i, això no obstant, tan sana i tan respectuosa, que gairebé arribarem a identificar-nos amb Ell, sense confondre’ns. Tindrem els seus mateixos sentiments, farem les seves obres i «Déu serà tot en tots» (1Cor, 51, 28) «Veniu, beneïts del meu Pare, preneu possessió del Regne que Ell us tenia preparat des de la Creació de món. Vosaltres quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure, quan era foraster, em vàreu acollir, quan em vàreu veure despullat, em vàreu vestir, quan estava malalt, em vàreu visitar, quan era a la presó, vinguéreu a veure’m […] Perquè tot allò que feu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que sigui, a mi m’ho feu» (Mt 25, 34-36; 40) . I cada cop que obreu així amb un d’aquests germans meus petits, som jo mateix qui, encara que no hi penseu gaire, viu i actua en vosaltres.

Opina

*

Translate »