20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat

DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY – (Cicle A) – 3 d’agost de 2014
Salm: 145 (144)

T’exalçaré, Déu meu i rei meu

T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.
2 Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.
3 El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.

4 Que a cada generació et lloïn pel que has fet,
que anunciïn les teves proeses.
5 Que proclamin l’esplendor gloriosa de la teva majestat,
i jo repassaré els teus prodigis.
6 Que parlin del teu poder temible,
i jo contaré les teves grandeses.
7 Que difonguin el record de la teva gran bondat
i aclamin els teus favors.

8 El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
9 El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement totes les seves criatures.

10 Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.
11 Que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de les teves proeses.
12 Que facin conèixer a tothom les teves gestes,
la glòria esplendorosa del teu regne.
13 El teu regne s’estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.

Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.
14 El Senyor sosté * els qui estan a punt de caure;
als qui han ensopegat, ell els redreça.
15 Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l’aliment.
16 Tan bon punt obres la mà,
sacies de bon grat tots els vivents.

17 Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
18 El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.
19 Satisfà el voler dels qui el veneren,
escolta la seva súplica i els salva.
20 El Senyor guarda els qui l’estimen,
però farà que els injustos es dispersin.

21 Que els meus llavis lloïn el Senyor,
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.

Copyright © 2011 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
_______________________________________________________________________________________________

COMENTARI DE TONI PUJOL

«Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat»

Quan Jesús «rebé la nova de la mort de Joan Baptista», en saber que la corrupció i el despotisme havien fet callar «la veu que clama en el desert», que havien posat fi violentament a la vida i la missió de l’home que, tot recollint i portant a terme la tradició dels profetes legítims d’Israel, proposava un baptisme de renovació ètica i de conversió a la justícia, «se n’anà amb una barca», a la recerca, tal vegada en la calma d’un «lloc despoblat», d’un ambient propici per a la reflexió i la pregària.

Res no ens impedeix imaginar que busqués conhort i coratge a recer dels salms. Li calia, per ventura, fer revenir al cor i a la memòria la infinita desmesura que hi ha sempre, entre la intel•ligència que mai no confon el bé i el mal, ni les víctimes amb els seus botxins, i la tendresa que perdona i acull: «compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor». Potser li calia recordar que l’amor del Pare mai no deixa de créixer i d’in-tensificar-se fins abastar-ho tot: «el Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat» I, per això, pot esdevenir la font d’una esperança ben fonamentada, fins i tot quan sembla que ja no hi ha res a fer: «tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat, i al seu temps els dónes l’aliment».

Però mai no es tractar únicament d’enfortir velles conviccions quan trontollen, sinó de preparar-se per a noves experiències. Tanmateix, «la gent el seguia», no des dels palaus ni des dels centres de negocis de les grans ciutats, sinó des dels llogarrets i dels pobles més petits. «Quan Jesús desembarcà va veure la gentada i se’n compatí» Mirà la gent per fora i per dins, amb aquella mirada seva intel•ligent i respectuosa, capaç de descobrir i treure a flor de pell, sense fer mal, les misèries del cor de cadascú: «el Senyor és a prop dels qui l’invoquen amb sinceritat».

Va sentir per tothom el moviment de les entranyes que impulsa a posar-se gratuïtament al servei dels maltractats, sense que ho hagin de demanar i sense esperar que ho agraeixin, i va reconèixer la causa, l’origen d’aquella emoció: no era el primer cop que, en «alçar els ulls al cel», tot cercant el Pare, Jesús no trobava, com a resposta, res més que germans, i germans afamats: «tan bon punt obres la mà, sacies de bon grat tots els vivents».

«No cal que se’n vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos…»

Opina

*

Translate »