15 octubre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Una alegria diferent

DIUMENGE VI DE PASQUA – Cicle B – 6 de maig de 2018
Evangeli: Joan 15,9-17
Altres lectures d’aquest diumenge: Ac 10,25-26.34-35.44-48; 1Jn 4,7-10; Salm: 98 (97)

UNA ALEGRIA DIFERENT

No és fàcil l’alegria. Els moments d’autèntica felicitat semblen petits parèntesis enmig d’una existència d’on brollen constantment el dolor, la inquietud i la insatisfacció.

El misteri de la veritable alegria és una cosa estranya per a molts homes i dones. Encara saben potser riure a riallades, però han oblidat el que és un somriure joiós, nascut del més profund de l’ésser. Ho tenen gairebé tot, però res els satisfà de veritat. Estan envoltats d’objectes valuosos i pràctics, però amb prou feines saben res d’amor i d’amistat. Corren per la vida absorbits per mil tasques i preocupacions, però han oblidat que estem fets per a l’alegria.

Per això, alguna cosa es desperta en nosaltres quan escoltem les paraules de Jesús: us he parlat «perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa». La nostra alegria és fràgil, petita i està sempre amenaçada. Però alguna cosa gran se’ns promet. Poder compartir l’alegria mateixa de Jesús. La seva alegria pot ser la nostra.

El pensament de Jesús és clar. Si no hi ha amor, no hi ha vida. No hi ha comunicació amb ell. No hi ha experiència del Pare. Si falta l’amor en la nostra vida, no en queda més que buit i absència de Déu. Podem parlar de Déu, imaginar-lo, però no experimentar-lo com a font de goig veritable. Llavors el buit s’omple de déus falsos que prenen el lloc del Pare, però que no poden fer brollar en nosaltres el veritable goig que el nostre cor anhela.

Potser els cristians d’avui pensem poc en l’alegria de Jesús i no hem après a «gaudir» de la vida, seguint els seus passos. Les seves crides a cercar la felicitat veritable s’han perdut en el buit potser perquè seguim obstinats en pensar que el camí més segur de trobar-la és el que passa pel poder, els diners o el sexe.

L’alegria de Jesús és la de qui viu amb una confiança neta i incondicional al Pare. L’alegria del que sap acollir la vida amb agraïment. L’alegria del que ha descobert que l’existència sencera és gràcia.

Però la vida s’extingeix tristament en nosaltres si la guardem per a nosaltres sols, sense encertar a regalar-la. L’alegria de Jesús no consisteix a gaudir egoistament de la vida. És l’alegria de qui dóna vida i sap crear les condicions necessàries perquè creixi i es desenvolupi de manera cada vegada més digna i més sana. Heus aquí un dels ensenyaments clau de l’Evangeli. Només és feliç qui fa un món més feliç. Només coneix l’alegria qui sap regalar-la. Només viu qui fa viure.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »