20 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Una Església de misericòrdia

Aquests sis mesos i mig, des de l’elecció del papa Francesc, en més d’una ocasió he expressat les meves reserves davant l’eufòria papista que s’ha propagat en els sectors més oberts i innovadors de l’Església Catòlica. Comprenc la seva alegria i la comparteixo, doncs tornem a respirar aire fresc. De nou podem dir sense arrogància i sense complex: “Som Església de Jesús, companya dels homes i dones d’avui”. No obstant això …

Segueixo tenint molts dubtes que vagi a donar-se durant aquest papat la reforma estructural de fons que considero indispensable: el desmantellament del papat com a institució medieval absolutista, producte i garantia alhora, cúpula i fonament, de l’arcaic edifici jeràrquic que és aquesta Església.

La reforma exigiria la derogació de dos dogmes del Concili Vaticà I ( 1870 ): la infal·libilitat del papa i el seu “primat”, és a dir, el poder absolut per intervenir en totes les esglésies i decidir tots els assumptes. Exigiria, en definitiva, desclericalitzar l’Església o, simplement, assumir la democràcia, de manera que el “sacerdot” ( prevere, bisbe o papa ) passi a ser servidor/a de la comunitat, elegit/a i controlat/da per la pròpia comunitat. Vol i pot, o pot i vol aquest papa arribar a tant? Doncs amb menys tot quedarà en l’aire.

Dit això, reconec amb molt de gust que la recent entrevista del papa Francesc a la revista Civiltà Cattolica em va commoure. “En aquesta vida -diu aquí- Déu acompanya les persones i és el nostre deure acompanyar-les a partir de la seva condició. Cal acompanyar amb misericòrdia”. I afegia que estava pensant en una dona divorciada que havia avortat. Una dona ferida com tantes.

Aquí parla el jesuïta que ha après de Sant Ignasi i ha ensenyat a fer les paus amb un mateix en la primera setmana dels Exercicis Espirituals: com ets i com estàs, conèix-te, trobat dolçament acollida/it, tendrament estimat/da.

Aquí parla el franciscà. Es coneix una carta escrita per Francesc d’Assís a un ministre o Superior dels germans, on li diu: “Que no hi hagi cap germà al món, per pecador que sigui, que no trobi misericòrdia mirant als teus ulls. Atén-lo amb misericòrdia, com voldries tu que es fes amb tu mateix si et trobes en una situació semblant “.

Aquí parla el deixeble de Jesús, que va dir: “No necessiten metge els sans, sinó els malalts”. Gràcies, papa Francesc!

Res de cànons i culpes, confessions i penitències. És el dogma de l’acollida. És la primacia de la misericòrdia. És la infal·libilitat de la gràcia. Això és Jesús. Això és Evangeli. Això és “Déu”: dolç misteri de pura acollida al cor de cada ésser, Cor en el qual tot és acollit com és i així transformat. Això és l’Església, i tota la resta li sobra. Això és l’humà, i la resta són etiquetes.

Sí, és l’humà simplement. Tant de bo fossin més humans tants que es vanten d’haver-se alliberat de l’Església, de la seva moral estreta i de tota religió en nom de l’humanisme, però després mostren poca indulgència amb la gent ferida. Una divorciada, per exemple, o una dona que ha avortat. Vols ser humà/na? Acull i acompanya amb bondat el ferit. Que els seus ulls trobin misericòrdia en els teus.

Així és com parla aquest papa. No va voler dir-se Lleó XIV, ni Gregorio XVII, ni Joan Pau III, ni Benet XVII. Va voler dir-se Francesc, com el Pobrissó d’ Assís, el “germà menor” de tots, i cada mes que passa deixa més clar que la misericòrdia és el seu criteri i el seu programa d’acció. Això és l’essencial. I ens encoratja saber que posseeix tot el poder per reformar l’Església, i fer-ne només testimoni de la misericòrdia.

Sí, el poder del papa és avui motiu d’esperança, però el poder del papat és, per demà, justament el problema: el proper papa, d’aquí a deu anys, podrà exercir el seu poder absolut per ofegar l’ànim eclesial que Francesc ens ha tornat. Que desaparegui de l’Església el poder absolut, perquè perduri la primacia de la misericòrdia.

Acompanyar personalment amb misericòrdia és sempre el primer. Fer les reformes estructurals necessàries perquè també les estructures corresponguin o facilitin o almenys no impedeixin la misericòrdia, és el segon. Però el segon i el primer són el mateix, com va dir Jesús sobre el primer manament i el segon.

José Arregi

Opina

*

Translate »