14 desembre 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Una església desperta

DIUMENGE I D’ADVENT – Cicle B – 3 de desembre de 2017
Evangeli: Marc 13,33-37
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 63,16b-17.19b.64,2b-7; 1Co 1,3-9; Salm: 80 (79)

UNA ESGLÉSIA DESPERTA

Jesús és a Jerusalem, assegut a la muntanya de les Oliveres, mirant cap al Temple i conversant confidencialment amb quatre deixebles: Pere, Jaume, Joan i Andreu. Els veu preocupats per saber quan arribarà la fi dels temps. A ell, per contra, li preocupa com viuran els seus seguidors quan ja no el tinguin entre ells.

Per això, un cop més, els descobreix la seva inquietud: «Estigueu alerta, vetlleu». Després, deixant de banda el llenguatge terrorífic dels visionaris apocalíptics, els explica una petita paràbola que ha passat gairebé inadvertida entre els cristians.

«Un home que se’n va anar a terres llunyanes i va deixar casa seva». Però, abans d’anar-se’n, «va donar facultats al seus servents i va confiar a cada un la seva tasca». En acomiadar-se només els va recomanar una cosa: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa». Que, quan vingui, no us trobés dormint.

El relat suggereix que els seguidors de Jesús formaran una família. L’Església serà «la casa de Jesús» que substituirà «la casa d’Israel». En ella, tots són servidors. No hi ha senyors. Tots viuran esperant l’únic Senyor de la casa: Jesús, el Crist. No ho han d’oblidar mai.

A la casa de Jesús ningú ha de romandre passiu. Ningú s’ha de sentir exclòs, sense cap responsabilitat. Tots som necessaris. Tots tenim alguna missió confiada per ell. Tots estem cridats a contribuir a la gran tasca de viure com Jesús. Ell va viure sempre dedicat a servir el Regne de Déu.

Els anys aniran passant. ¿Es mantindrà viu l’esperit de Jesús entre els seus? Seguiran recordant el seu estil servicial als més necessitats i desvalguts? El seguiran pel camí obert per ell? La seva gran preocupació és que la seva Església s’adormi. Per això els insisteix fins a tres vegades: «Vetlleu». No és una recomanació als quatre deixebles que l’estan escoltant, sinó un mandat als creients de tots els temps: «El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!».

El tret més generalitzat dels cristians que no han abandonat l’Església és segurament la passivitat. Durant segles hem educat als fidels per a la submissió i l’obediència. A la casa de Jesús, només una minoria se sent avui amb alguna responsabilitat eclesial.

Ha arribat el moment de reaccionar. No podem continuar augmentant encara més la distància entre «els que manen» i «els que obeeixen». És pecat promoure el desafecte, la mútua exclusió o la passivitat. Jesús ens volia veure a tots desperts, actius, col·laborant amb lucidesa i responsabilitat en el seu projecte del regne de Déu.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »