20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

«Vetlles per la terra i l’enriqueixes a mans plenes»

DIUMENGE XV DURANT L’ANY – (Cicle A) – 13 de juliol de 2014
Salm: 65 (64)

(…)

10 Vetlles per la terra i la regues,
l’enriqueixes a mans plenes.
El rierol de Déu desborda d’aigua:
així prepares els sembrats.

Prepares la terra
11 amarant els seus solcs,
desfent-ne els terrossos,
ablanint-la amb els xàfecs
i beneint el que hi germina.

12 Corones l’anyada amb l’abundor que cau del cel,
arreu on passes regalima l’abundància.

13 Regalimen les pastures de l’estepa,
s’engalanen d’alegria els turons.
14 Les prades es vesteixen de ramats,
les valls es cobreixen de blat.
Tot crida de joia, tot canta.

Copyright © 2011 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
_______________________________________________________________________________________________

COMENTARI DE TONI PUJOL

«Vetlles per la terra i l’enriqueixes a mans plenes»

«L’univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l’hi ha sotmès, però manté l’esperança que també ell serà alliberat de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu». (Rm 8, 20-21)

L’acció de gràcies ens neix avui, com sempre, de la pregària que compartim i que ens permet contemplar, Déu gran, les teves obres: «vetlles», «enriqueixes», «prepares» i «corones».

«Vetlles»: mai no t’adorms. Mai no permets que la inconsciència, la falta de seny, o la indolència et prenguin avantatge, ni que et retin el fred o la fosca. Sempre amatent i responsable, t’adones de la set que tindrà «la terra» i, abans que no hagi de gemegar resseca, tu ja «la regues».

«Enriqueixes»: com que treballes de franc, no cobres rendes ni interessos, no tens accions ni especules, no vols saber res d’economia financera, mai no recuperes les teves inversions, és clar, i tota la riquesa que aboques al món s’hi queda.

«Prepares» les feines que nosaltres haurem de continuar lliurement: «fecundant», «amarant», «ablanint» i «beneint». També «desfàs els terrossos». Sóc de família pagesa i sé que de totes les tasques que calen perquè la terra pugui congriar vida nova la més feixuga no és llaurar ni sembrar, sinó, precisament aquesta, «desfer els terrossos». Per això gairebé sempre s’obliga a fer-la les dones i els nins: dones, nins… Déu, com sempre.

I «corones» no permets que res quedi a mitges. Mai no et desentens d’allò que has fet començar i tu mateix ho portes a terme.

Tota la resta s’esdevé com a conseqüència. La relació entre els homes i la terra s’estableix d’acord amb els designis del teu projecte creador: «l’herbei de l’estepa regalima. Els turons s’engalanen. Les prades es vesteixen de ramats. Cobertes de blat, les valls aclamen gojoses i canten…»

«Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dóna llavor als sembradors i pa per aliment, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà a mi infecunda. Realitzarà el que jo volia, complirà la missió que jo li havia confiat». (Is 55, 10-11)

Opina

*

Translate »