26 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Viure Déu des de dins

PENTECOSTA – Cicle A – 4 de juny de 2017
Evangeli: Joan 20,19-23
Altres lectures d’aquest diumenge: Ac 2,1-11; 1Co 12,3b-7,12-13; Salm 104 (103)

VIURE DÉU DES DE DINS

Fa alguns anys, el gran teòleg alemany Karl Rahner s’atrevia a afirmar que el principal i més urgent problema de l’Església dels nostres temps era la seva «mediocritat espiritual». Aquestes eren les seves paraules: el veritable problema de l’Església és «anar tirant amb una resignació i un tedi cada vegada més grans pels camins habituals d’una mediocritat espiritual».

El problema no ha fet altra cosa sinó agreujar-se aquestes darreres dècades. De poc han servit els intents de reforçar les institucions, salvaguardar la litúrgia o vigilar l’ortodòxia. Al cor de molts cristians s’està apagant l’experiència interior de Déu.

La societat moderna ha apostat per tot allò «exterior». Tot ens convida a viure des de fora. Tot ens pressiona per moure’ns amb pressa, gairebé sense aturar-nos en res ni en ningú. La pau no troba escletxes per penetrar fins al nostre cor. Vivim gairebé sempre en l’escorça de la vida. Se’ns està oblidant què és assaborir la vida des de dins. Per ser humana, a la nostra vida li falta avui una dimensió essencial: la interioritat.

És trist observar que tampoc en les comunitats cristianes sabem cuidar i promoure la vida interior. Molts no saben el que és el silenci del cor, no s’ensenya a viure la fe des de dins. Privats d’experiència interior, sobrevivim oblidant la nostra ànima: escoltant paraules amb les orelles i pronunciant oracions amb els llavis mentre el nostre cor està absent.

A l’Església es parla molt de Déu, però, ¿on i quan escoltem els creients la presència callada de Déu en el més profund del cor? On i quan acollim l’Esperit del Ressuscitat en el nostre interior? Quan vivim en comunió amb el Misteri de Déu des de dins?

Acollir Déu en el nostre interior vol dir almenys dues coses. La primera: no col·locar Déu sempre lluny i fora de nosaltres, és a dir, aprendre a escoltar-lo en el silenci del cor. La segona: fer baixar Déu del cap fins al profund del nostre ésser, és a dir, deixar de pensar en Déu només amb la ment i aprendre a percebre’l en el més íntim de nosaltres.

Aquesta experiència interior de Déu, real i concreta, pot transformar la nostra fe. Hom se sorprèn de com hem pogut viure sense descobrir-la abans. És possible trobar Déu dins nostre enmig d’una cultura secularitzada. És possible també avui conèixer una alegria interior nova i diferent. Però em sembla molt difícil mantenir per molt temps la fe en Déu enmig de l’agitació i la frivolitat de la vida moderna sense conèixer, encara que sigui de manera humil i senzilla, alguna experiència interior del Misteri de Déu.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »